Abreviatures i símbols
 

vent

 
[s. XIV; del ll. vĕntus, íd.]
 
m 1 1 CLIMAT METEOR Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire.
  
2 ART MIT A l'antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
  
3 GEOG Punt cardinal. Els quatre vents.
  
4 NÀUT Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.
  
5 aixecar el vent ETNOG A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d'aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.
  
6 amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) fig Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
  
7 anar contra vent i marea fig Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.
  
8 anar vent en popa fig Anar molt bé.
  
9 a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.
  
10 bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi.
  
11 canviar el vent Canviar la direcció del vent.
  
12 córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig Anar a una gran velocitat.
  
13 de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.
  
14 emportar-se (una cosa) el vent fig Caure fàcilment en l'oblit.
  
15 girar-se a tots els vents fig Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.
  
16 girar-se vent Posar-se a fer vent.
  
17 mirar de quin costat ve el vent fig Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
  
18 qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.
  
19 quin vent us (o et, etc.) porta per ací? fig A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?
  
20 saber el vent i no saber el torrent fig Haver sentit parlar d'una cosa, sense haver-ne tret l'entrellat.
  
21 tenir vent al cap fig Tenir el cap ple de pretensions, d'il·lusions, etc.
  
22 vent heràldic HERÀLD Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d'un núvol.
 
2 1 Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.
  
2 instrument de vent MÚS Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l'aire que contenen, posat en acció pel buf de l'intèrpret.
  
3 MÚS Conjunt dels instruments de vent d'una orquestra o d'una banda.
  
4 vent de boca fig Paraules vanes.
 
3 1 Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l'altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.
  
2 Cadascun dels cordills subjectats a l'extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
 
4 Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
 
5 FISIOL ANIM Gas engendrat a l'estómac o als intestins.
 
6 vent solar ASTROF Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l'espai interplanetari.
 
HOM: ben.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda