Abreviatures i símbols
 

vestir
conjugació

 
[c. 1230; del ll. vestīre, íd.]
 
v 1 1 tr Cobrir el cos d'algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d'adorn, etc. Vestir una criatura. D'ençà de l'accident, l'han de vestir i tot.
  
2 pron El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
  
3 pron p ext Vestir-se de frac.
 
2 p anal 1 tr Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l'altar.
  
2 tr TÈXT Cobrir amb roba els corrons d'algunes màquines d'aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
  
3 tr fig La primavera vesteix els prats d'herba.
  
4 pron fig Els prats es vesteixen d'herba.
 
3 tr Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
 
4 1 tr Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
  
2 tr Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
  
3 pron Es vesteix a casa d'una bona modista.
 
5 tr 1 Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
  
2 fig Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
 
6 intr 1 Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
  
2 Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l'aspecte de vestir bé, d'anar mudat. La corbata vesteix molt.
  
3 fig Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.
 
HOM: bastir.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda