 | veu
|
| |
[s. XIV; cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd.]
|
| |
f 1 1 FISIOL ANIM So que es produeix a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
|
| | |
2 So proferit per l'home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
|
| | |
3 p ext So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
|
| | |
4 MÚS Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
|
| | |
5 MÚS Cadascuna de les parts d'un conjunt polifònic vocal o instrumental.
|
| | |
6 a alta veu loc adv En veu alta.
|
| | |
7 a dues (o tres, o quatre, etc.) veus loc adj i loc adv MÚS Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
|
| | |
8 alçar (o aixecar) la veu (a algú) fig Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
|
| | |
9 alçar (o aixecar) la veu (a favor d'algú o alguna cosa) fig Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
|
| | |
10 a mitja veu loc adv Amb una veu poc potent.
|
| | |
11 a plena veu [ fent referència al cant ] loc adv Amb tota la potència de la veu.
|
| | |
12 a sota veu loc adv En veu baixa.
|
| | |
13 a una veu loc adv Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
|
| | |
14 a veus loc adv MÚS Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
|
| | |
15 de viva veu loc adv Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
|
| | |
16 en veu alta loc adv Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
|
| | |
17 en veu baixa loc adv Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
|
| | |
18 estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
|
| | |
19 fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
|
| | |
20 perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
|
| | |
21 portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
|
| | |
22 tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
|
| | |
23 veu bitonal FISIOL ANIM Veu consistent en l'emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
|
| | |
24 veu blanca MÚS Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
|
| | |
25 veu bronquial DIAG Broncofonia.
|
| | |
26 veu de cabra PAT Egofonia.
|
| | |
27 veu de cap MÚS Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
|
| | |
28 veu de gola MÚS Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
|
| | |
29 veu de pit MÚS Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l'aparell vocal.
|
| | |
30 veu engolada Veu de gola.
|
| | |
31 veu escardalenca Veu alta i prima.
|
| | |
32 veu esquinçada Veu enrogallada.
|
| | |
33 veu eunucoide Veu de falset en l'home, que sembla la de la dona.
|
| | |
34 veu flèbil Veu de plor.
|
| | |
35 veu gutural MÚS Veu de gola.
|
| |
2 p ext 1 Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s'alçà cap veu a defensar-lo.
|
| | |
2 fig Una veu nova en la narrativa catalana.
|
| |
3 p ext Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
|
| |
4 p anal 1 So expressiu, que recorda la veu humana, d'un objecte, especialment un instrument musical, o d'un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
|
| | |
2 veu humana MÚS Registre o joc de l'orgue de 8 peus que imita la veu humana.
|
| |
5 fig 1 Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d'expressió.
|
| | |
2 esp Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d'un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
|
| | |
3 esp Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
|
| | |
4 esp Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d'expressar-la. La veu pública l'acusa. Veu del poble, veu de Déu.
|
| | |
5 ant Vot o dret de vot.
|
| | |
6 DR POLÍT Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
|
| | |
7 a les més veus loc adv ant Per majoria de vots.
|
| | |
8 donar (o llançar) veus (d'alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
|
| | |
9 veu activa DR POLÍT Dret de votar pròpia dels membres d'una junta o assemblea, vot actiu.
|
| | |
10 veu passiva DR POLÍT Aptitud d'ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
|
| |
6 GRAM Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l'objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.
|
| |
 veu.
|
| |
|
