Abreviatures i símbols
 

veu

 
[s. XIV; cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd.]
 
f 1 1 FISIOL ANIM So que es produeix a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
  
2 So proferit per l'home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
  
3 p ext So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
  
4 MÚS Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
  
5 MÚS Cadascuna de les parts d'un conjunt polifònic vocal o instrumental.
  
6 a alta veu loc adv En veu alta.
  
7 a dues (o tres, o quatre, etc.) veus loc adj i loc adv MÚS Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
  
8 alçar (o aixecar) la veu (a algú) fig Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
  
9 alçar (o aixecar) la veu (a favor d'algú o alguna cosa) fig Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
  
10 a mitja veu loc adv Amb una veu poc potent.
  
11 a plena veu [ fent referència al cant ] loc adv Amb tota la potència de la veu.
  
12 a sota veu loc adv En veu baixa.
  
13 a una veu loc adv Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
  
14 a veus loc adv MÚS Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
  
15 de viva veu loc adv Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
  
16 en veu alta loc adv Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
  
17 en veu baixa loc adv Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
  
18 estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
  
19 fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
  
20 perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
  
21 portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
  
22 tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
  
23 veu bitonal FISIOL ANIM Veu consistent en l'emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
  
24 veu blanca MÚS Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
  
25 veu bronquial DIAG Broncofonia.
  
26 veu de cabra PAT Egofonia.
  
27 veu de cap MÚS Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
  
28 veu de gola MÚS Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
  
29 veu de pit MÚS Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l'aparell vocal.
  
30 veu engolada Veu de gola.
  
31 veu escardalenca Veu alta i prima.
  
32 veu esquinçada Veu enrogallada.
  
33 veu eunucoide Veu de falset en l'home, que sembla la de la dona.
  
34 veu flèbil Veu de plor.
  
35 veu gutural MÚS Veu de gola.
 
2 p ext 1 Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s'alçà cap veu a defensar-lo.
  
2 fig Una veu nova en la narrativa catalana.
 
3 p ext Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
 
4 p anal 1 So expressiu, que recorda la veu humana, d'un objecte, especialment un instrument musical, o d'un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
  
2 veu humana MÚS Registre o joc de l'orgue de 8 peus que imita la veu humana.
 
5 fig 1 Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d'expressió.
  
2 esp Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d'un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
  
3 esp Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
  
4 esp Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d'expressar-la. La veu pública l'acusa. Veu del poble, veu de Déu.
  
5 ant Vot o dret de vot.
  
6 DR POLÍT Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
  
7 a les més veus loc adv ant Per majoria de vots.
  
8 donar (o llançar) veus (d'alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
  
9 veu activa DR POLÍT Dret de votar pròpia dels membres d'una junta o assemblea, vot actiu.
  
10 veu passiva DR POLÍT Aptitud d'ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
 
6 GRAM Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l'objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.
 
veu.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda