Abreviatures i símbols
 

volant

 
[s. XIV; com l'oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d'origen preromà, probablement d'un cèlt. comú uo-lami- 'eina amanosa, posada sota la mà', der. de *lama 'mà', amb el prefix cèlt. uo- 'sota']
 
1 adj 1 Volador o volander.
  
2 NÀUT Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.
 
2 m Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.
 
3 m Falç més grossa que l'ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
 
4 m Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
 
5 m Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
 
6 m ESPORT Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.
 
7 m JOCS Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.
 
8 m 1 TECNOL Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
  
2 esp AUT Element en forma de roda de la direcció d'un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.
 
9 m 1 TECNOL Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
  
2 esp MOT Roda o disc pesant que en els motors d'explosió, les màquines de vapor i d'altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d'aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d'energia de les bieles o l'arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
  
3 RELL Roda del mecanisme d'escapament d'alguns rellotges a la qual l'espiral confereix el moviment oscil·lant.
 
10 m TÈXT 1 En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.
  
2 En l'obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.
  
3 En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bóta.
  
4 En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
 
11 volant magnètic MOT Magneto.
 
12 volant tèrmic TERMOT Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l'escalfament o en el refredament.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda