Abreviatures i símbols
 

món

 
[s. XII; del ll. mŭndus, íd.]
 
[ pl mons ] m 1 1 Conjunt de totes les coses, la realitat, l'univers sencer, en contraposició al diví, a Déu. La creació del món. La fi del món. Déu féu el món en sis dies.
  
2 com hi ha món! Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc., o que demostra sorpresa, decepció, etc.
  
3 des que el món és món Des de la creació, sempre.
  
4 el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.
  
5 ésser (alguna cosa) la fi del món (per a algú) fig Resultar-li molt perjudicial, fer-se'n un problema insuperable, etc.
  
6 no haver vist mai el món per un forat fig Expressió usada per a indicar que algú no té gens d'experiència.
  
7 perdre el món de vista hiperb Desmaiar-se, perdre els sentits.
  
8 perdre el món de vista fig Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofert algú a causa de determinades circumstàncies.
  
9 quin món de mones! Expressió amb què hom manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que s'hi esdevenen.
 
2 1 El planeta Terra. Fer la volta al món.
  
2 hiperb És el millor metge del món.
  
3 Una part de la Terra.
  
4 Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat. La pluralitat dels mons.
  
5 a l'altre cap (o a l'altra part, o a la fi) del món hiperb Molt lluny.
  
6 caure (a algú) el món a sobre fig Enfonsar-se-li el món.
  
7 el món antic La part de la Terra coneguda pels antics.
  
8 el món és un mocador fig Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on, per llurs residències, trajectòria de vida, etc., hom no podia esperar-ho; al fet d'ésser coneguda una notícia o una persona on era insospitable que hom la conegués.
  
9 el nou món La part de la Terra descoberta modernament.
  
10 el Nou Món Amèrica.
  
11 el Quart Món ECON Denominació aplicada al conjunt de persones que viuen en una situació de pobresa dins de les societats industrialitzades i econòmicament desenvolupades.
  
12 el Tercer Món ECON Conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupament.
  
13 enfonsar-se (o ensorrar-se) el món (a algú) fig Sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.
  
14 no cabre (algú) al món fig Ésser molt superbiós.
  
15 prometre el món i la bolla fig Prometre coses que no es poden donar.
  
16 per aquests mons de Déu Per diferents llocs, pel món. Anant per aquests mons de Déu, he vist moltes coses.
  
17 rodar (o córrer, o veure, etc.) món Viatjar.
 
3 1 La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
  
2 anar-se'n a l'altre món fig Morir-se.
  
3 anar-se'n del (o d'aquest) món fig Morir-se.
  
4 aquest món RELIG La vida present, terrena.
  
5 enviar a l'altre món iròn Occir.
  
6 ésser al món Viure.
  
7 ésser més de l'altre món que d'aquest iròn Ésser extremament decrèpit.
  
8 l'altre món RELIG La vida eterna, allò que és més enllà de la vida present.
  
9 no ésser d'aquest món fig Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.
  
10 no res de l'altre món fig No res d'estrany, no res d'extraordinari.
  
11 posar (o portar, o dur) al món Donar naixença.
  
12 treure del món fig Occir.
  
13 venir (o arribar) al món Néixer.
 
4 Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus. El món literari. El món de les bèsties. El món de les finances.
 
5 1 La societat.
  
2 el gran món L'alta societat.
  
3 entrar en el món Introduir-se en la vida social.
  
4 home de món Home de molta experiència.
  
5 riure's del món fig No tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran.
  
6 tenir món Ésser molt experimentat.
 
6 1 Conjunt de tots els homes, el gènere humà. Amb aquestes raons venceràs el món.
  
2 mig món hiperb Molta gent. Coneix mig món.
  
3 tot el món hiperb Tothom. Ja no temo res, ho diré davant tot el món.
  
4 un món (d'alguna cosa) hiperb Moltíssims, gran quantitat.
 
7 CRIST 1 Allò que concerneix els interessos terrenals, en oposició a les coses de l'esperit.
  
2 Segons el catecisme tradicional, un dels tres enemics de l'ànima, entès com a representació de les delícies i vanitats terrenals.
 
8 HERÀLD Figura heràldica que representa el globus imperial que portaven a la mà els emperadors, o sobre la corona els sobirans.
 
HOM: mont.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda