| |
 | coca1
| | |
[s. XIV; d'origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües]
| | |
f 1 1 GASTR Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
| | | |
2 coca de (o amb) recapte (o coca enramada) GASTR Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
| | | |
3 fer-se (o estar fet) una coca fig Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).
| | | |
4 fet una coca fig Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.
| | |
2 MAR Deformació que pren un cable com a conseqüència d'haver estat enrotllat.
| | |
3 MAR GUER Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d'algunes armades. |
| coca2
| | |
[c. 1290; del fr. dial. coque (ant. coche), potser der. del ll. caudĭca 'barcassa', o d'una arrel germ. *ku 'doblegar, arquejar' o del neerl. ant. *kok 'petxina']
| | |
f MAR Embarcació de dos pals, d'eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes. |
| coca3
| | |
[1575; del cast. coca, del quítxua (o aimara) kuka, mena d'arbust del Perú]
| | |
f 1 BOT Arbust de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylum coca), de fulles el·líptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis.
| | |
2 col·loq Cocaïna.
| | |
3 alcaloides de la coca BIOQ/FARM Grup d'alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna.
| | |
|
|
|
