Abreviatures i símbols
 

sort1

 
[1126; del ll. sors, sŏrtis, íd.]
 
f 1 1 Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Així ho ha volgut la sort.
  
2 Aquesta condició, el bon èxit o el mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo.
  
3 Atzar al qual hom confia la decisió d'alguna cosa. Qui ha d'ésser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Li ha tocat en sort.
  
4 esp Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort.
  
5 la sort ja està tirada Frase que es diu quan, en un afer, hom ha fet un pas decisiu, del qual ja no es pot fer enrere.
  
6 sort de (o sort que) Fórmula amb què s'introdueix una acció o un fet que impedeix un mal o un perill o que és la solució d'un problema. Sort d'aquella barana; si no, hauríem caigut. Quina por que he passat!: sort que has vingut de seguida.
  
7 sort hi ha (o hi havia, o hi haurà, etc.) de (o que) Sort de. Sort hi ha que ets petit i t'hi pots enfilar. Són inconscients del perill, i sort n'hi ha. I què l'estufa? --Molt bé, sort n'hi ha hagut!
 
2 Mena. Vellut, domàs i altres sorts de roba.
 
3 ant Capital, conjunt de diners que forma la mota d'un préstec, d'una aportació comercial, etc.
 
4 Peça de terra més o menys petita que no forma masia.
 
5 HIST REL Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc.) usats amb fins endevinatoris o oraculars.

 

sort2

 
m BOT Lliri blau.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda