| |
 | son1
| | |
[1250; del ll. sŏmnus, íd.]
| | |
1 m 1 FISIOL ANIM Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
| | | |
2 el darrer son (o el son etern) La mort.
| | | |
3 son artificial FISIOL ANIM Son provocat per l'administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
| | | |
4 son elèctric FISIOL ANIM Estat d'anestèsia general produït per l'aplicació al cap d'un corrent elèctric ràpidament interromput.
| | | |
5 son hipnòtic FISIOL ANIM TERAP Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
| | | |
6 trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
| | |
2 f 1 Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m'hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
| | | |
2 malaltia de la son PAT Tripanosomiasi. |
| son2
| | |
[s. XII; del ll. suum, 3a pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en sum en construccions proclítiques del ll. vg]
| | |
[ pl sos ] [ no emprat sinó atributivament i anteposat al nom ] adj Possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular; el seu. Son germà. |
| son3
| | |
[contracció de ço i (d'e)n, és a dir allò (el terreny, la propietat) d'en]
| | |
Grafia moderna de ço d'en, emprada en toponímia balear. Son Cervera, Son Armadans. |
| son4
| | |
m ACÚST/METROL Unitat d'intensitat o nivell de sensació sonora, equivalent a la intensitat d'un so de 1 000 Hz.
| | |
|
|
|
