Abreviatures i símbols
 

son1

 
[1250; del ll. sŏmnus, íd.]
 
1 m 1 FISIOL ANIM Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
  
2 el darrer son (o el son etern) La mort.
  
3 son artificial FISIOL ANIM Son provocat per l'administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
  
4 son elèctric FISIOL ANIM Estat d'anestèsia general produït per l'aplicació al cap d'un corrent elèctric ràpidament interromput.
  
5 son hipnòtic FISIOL ANIM TERAP Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
  
6 trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
 
2 f 1 Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m'hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
  
2 malaltia de la son PAT Tripanosomiasi.

 

son2

 
[s. XII; del ll. suum, 3a pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en sum en construccions proclítiques del ll. vg]
 
[ pl sos ] [ no emprat sinó atributivament i anteposat al nom ] adj Possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular; el seu. Son germà.

 


son3

 
[contracció de ço i (d'e)n, és a dir allò (el terreny, la propietat) d'en]
 
Grafia moderna de ço d'en, emprada en toponímia balear. Son Cervera, Son Armadans.

 


son4

 
m ACÚST/METROL Unitat d'intensitat o nivell de sensació sonora, equivalent a la intensitat d'un so de 1 000 Hz.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda