 | heurístic -a
|
| |
[1868; formació culta analògica sobre la base del gr. heurískō 'trobar, descobrir']
|
| |
1 adj Que serveix per a descobrir o inventar.
|
| |
2 adj Relatiu o pertanyent a l'heurística.
|
| |
3 f HIST Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l'aplec de les fonts.
|
| |
4 adj INFORM Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s'ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.
|
| |
 heu_rís_tic.
|
| |
|
