|
 | minyó -ona
| | [s. XIV; d'una base romànica *minnione o *minione, amb una arrel min- de creació expressiva del sentit de 'petit, graciós, bufó', comú a diversos grups de llengües]
| | 1 m i f 1 Noiet, pàrvul. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons...
| | | 2 p ext Noi, adolescent, jove.
| | 2 f Criada.
| | 3 m 1 MIL HIST Membre d'un antic cos de forces policíaques de l'estat espanyol, paral·lel al cos de mossos d'esquadra del Principat.
| | | 2 Membre d'un cos armat de policia rural de Guipúscoa, Àlaba, etc.
| | | 3 minyó de muntanya ESCOLT Escolta2 2.
| | |
|
|