Abreviatures i símbols
 

a1

 
[ pl as ] f 1 ESCR Nom de la primera lletra de l'alfabet català, a A.
 
2 no saber ni la a No saber ni els rudiments d'una cosa.
 
HOM: ah.

 

a2

 
[o.; del ll. ad 'a, cap a, per a']
 
prep 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten: 1 L'indret on és o s'esdevé alguna cosa. Tenir botiga a la ciutat. Viure a València.
  
2 La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de). Anar a veure una pel·lícula. Els vols diaris a París. Anar de Barcelona a Perpinyà.
  
3 El terme final d'un moviment, propi o figurat. Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre.
  
4 En correlació amb de, el terme final d'una distància. De banda a banda del carrer.
 
2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten: 1 El moment o el temps en què és o s'esdevé alguna cosa. Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l'hivern.
  
2 El terme final d'un lapse (sovint en correlació amb la preposició de). Arribar a final de mes. Treballar de sol a sol.
 
3 Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat. Anar a cent per hora. Vendre un llibre a dotze euros.
 
4 Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva. Accedir a una petició. Contribuir a la capta. Sobreviure a les dificultats.
 
5 Introdueix normalment el complement indirecte. Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú.
 
6 Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l'ordre dels mots no és suficient per a evitar l'amfibologia. Mirar-lo a ell. Interrogar-se l'un a l'altre.
 
7 Introdueix els infinitius que depenen: 1 De verbs que regeixen a o en davant un substantiu. Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho. Han vacil·lat a tornar tan aviat.
  
2 De verbs que expressen una percepció dels sentits. Ho sentireu a dir. T'he vist a venir.
 
8 Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d'atribució o de direcció afectiva. Útil a la humanitat. Amatent a obeir.
 
9 Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú.
 
10 Depenent d'un substantiu o del pronom res, indica que l'acció del verb en infinitiu està pendent d'ésser realitzada o complida (equival a per). Tinc moltes coses a dir-vos. No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.
 
11 Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials: 1 De lloc. A muntanya. A pagès. A taula.
  
2 De temps. A trenc d'alba. A deshora.
  
3 De manera. A tomballons. A contracor. A peu. A l'engròs.
 
12 En concurrència amb l'article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives. Al damunt de. Al darrere de.

 


a3

 
símb 1 CRON any 2 1.
 
2 ELECT/ELECTROQ ànode.
 
3 METROL 1 àrea 8.
  
2 atto-.

 


A

 
símb 1 ÒPT absorbància.
 
2 METROL ampere.
 
3 ELECT/ELECTROQ ànode.
 
4 MÚS la3.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda