-
verb transitiu
- [llevar el mànec] desmangar. Desmanegar una destral, desmangar un hacha.
- [desballestar] desbaratar, desajustar, descomponer.
- [crebantar] descoyuntar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs, no me des estos golpes, que me descoyuntarás.
- figuradament [un afer, una qüestió] desarreglar, enredar. verb pronominal
- [perdre el mànec] desmangarse.
- desmanegar-se per figuradament deshacerse (o desvivirse) por.