desmanegar

    verb transitiu
  1. [llevar el mànec] desmangar. Desmanegar una destral, desmangar un hacha.
  2. [desballestar] desbaratar, desajustar, descomponer.
  3. [crebantar] descoyuntar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs, no me des estos golpes, que me descoyuntarás.
  4. figuradament [un afer, una qüestió] desarreglar, enredar.
  5. verb pronominal
  6. [perdre el mànec] desmangarse.
  7. desmanegar-se per figuradament deshacerse (o desvivirse) por.