-
masculí
[-(e)s, ⸚er od -e]
- boca f.
- Mund u. Nase aufsperren quedar-se (o restar lit ) bocabadat.
- den Mund halten callar.
- mossegar-se la llengua.
- no badar boca.
- immer im Munde führen tenir sempre a la punta de la llengua (o a la boca).
- seinen Mund halten guardar o servar (lit ) un secret.
- nicht auf den Mund gefallen sein no tenir pèls a la llengua.
- den Mund vollnehmen fanfarronejar.
- parlar amb jactància.
- über den Mund fahren tallar la paraula (a alg).
- j-m den Mund wässerig machen fer venir aigua a la boca d’alg.
- j-m nach dem Munde reden parlar a gust d’alg.
- von Mund zu Mund gehen córrer de boca en boca.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU