Mund

    masculí [-(e)s, ⸚er od -e]
  1. boca f.
  2. Mund u. Nase aufsperren quedar-se (o restar lit ) bocabadat.
  3. den Mund halten callar.
  4. mossegar-se la llengua.
  5. no badar boca.
  6. immer im Munde führen tenir sempre a la punta de la llengua (o a la boca).
  7. seinen Mund halten guardar o servar (lit ) un secret.
  8. nicht auf den Mund gefallen sein no tenir pèls a la llengua.
  9. den Mund vollnehmen fanfarronejar.
  10. parlar amb jactància.
  11. über den Mund fahren tallar la paraula (a alg).
  12. j-m den Mund wässerig machen fer venir aigua a la boca d’alg.
  13. j-m nach dem Munde reden parlar a gust d’alg.
  14. von Mund zu Mund gehen córrer de boca en boca.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU