■ afligir

Etimologia: del ll. affligĕre ‘donar un cop contra alguna cosa, abatre’, der. de fligĕre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Colpir dolorosament una desgràcia, un mal. La mort del pare ens va afligir a tots. Les plagues que van afligir Egipte.
  2. pronominal Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc. Arran de la mort del pare ens vam afligir molt.