■ agre2
| | agra

Compareu: acre1
Etimologia: del ll. ācer, acris, acre, íd.; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus ‘amarg’, acētum ‘vinagre’ i acĭdus ‘àcid’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té una acidesa desagradable. Llet agra.
    2. per analogia Punyent, desagradable (un so, un crit, etc.).
    3. figuradament Feridor, desagradable. Contestar amb paraules agres.
    4. Que expressa aflicció, agror. Agres lamentacions.
    5. Aspre. Un camí agre.
    6. agricultura Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa.
  2. masculí Agror.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes.
  4. metall agre metal·lúrgia Metall poc mal·leable, trencadís, de mal treballar.
  5. vi agre enologia Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.



    6. Vegeu també:
    agre1