■ brindar

Etimologia: del cast. brindar, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu Beure a la salut d’algú o en honor d’alguna cosa, d’algun esdeveniment, etc. Van brindar per la victòria.
    1. transitiu Oferir (alguna cosa) a algú. Li brindà la seva casa.
    2. pronominal Ell mateix s’ha brindat a fer-ho.