■ burot1

Etimologia: del fr. bureau ‘oficina’ amb terminació cat. -ot com a conseqüència de l’homofonia entre el fr. -eau i -ot 1a font: 1740
    masculí
  1. Funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles.
  2. plural Oficina a l’entrada d’una població on els burots cobraven els drets d’entrada de certs articles.



    3. Vegeu també:
    burot2