■ configuració

Partició sil·làbica: con_fi_gu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. configuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Disposició de les parts d’un cos que li dona una certa forma o una certa figura.
  2. astronomia
    1. Asterisme.
    2. Aspecte d’un planeta respecte a la Terra i al Sol.
  3. física Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components.
  4. matemàtiques Terme que designa tots aquells objectes matemàtics que consisteixen, bàsicament, en un conjunt finit d’elements i en una família de parts del conjunt, ambdós satisfent unes certes condicions de regularitat algèbriques o topològiques.
  5. química Arranjament geomètric dels àtoms o els grups que envolta un determinat àtom al qual és enllaçat. Configuració electrònica.