continu
| | contínua

Accessory
Compareu: continuat
Etimologia: del ll. continuus, -a, -um, íd., der. de continēre ‘mantenir unit’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu i masculí Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació. Una quantitat contínua.
    2. masculí filosofia En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
    3. adjectiu matemàtiques Dit dels objectes matemàtics que presenten una determinada propietat de continuïtat.
    4. femení indústria tèxtil Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu (a diferència de la selfactina, que és intermitent).
    5. corrent continu [símbol CC] electrotècnia Corrent elèctric que té sempre el mateix sentit i la intensitat del qual és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació.
  1. adjectiu Que ocorre en successió ràpida, molt freqüent, sovint, repetit. Modificacions contínues.
  2. de continu locució adverbial Sense interrupció.