■ cric1

Etimologia: del fr. cric, pres segurament de l’alt al. mitjà Kriec ‘giny per a apuntalar i fer girar màquines de guerra’, que a causa del soroll que fa en funcionar ha infós al nom un caràcter onomatopeic 1a font: s. XV
masculí mecànica Aparell mecànic o hidràulic, portàtil o fix, emprat per a elevar càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una altura entre 100 i 700 mm.


Vegeu també:
cric2