■ ensenyament1

Etimologia: de ensenyar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’ensenyar;
    2. l’efecte. Mètodes d’ensenyament. L’ensenyament de l’aritmètica. Per treure’n ensenyament.
    1. Allò que hom ensenya. Els ensenyaments que Déu donà al seu poble.
    2. per extensió Els ensenyaments de l’experiència de la vida.
    1. ensenyament Sistema i mètode d’educar i instruir. Ensenyament primari, mitjà (o secundari), superior. Ensenyament de l’art de la música.
    2. ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.



    4. Vegeu també:
    ensenyament2