■ escorça

Etimologia: d’origen incert, probablement ll. cŏrtex, cŏrtĭcis, íd. amb influx de excorticare ‘escorxar’ i fins de scortea ‘mantell de pell’, der. de scortum ‘pell, cuiro’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica
    1. Part externa de l’arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
    2. Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de magrana.
  2. figuradament No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
  3. anatomia animal
    1. Capa externa dels òrgans.
    2. escorça cerebral Capa externa del cervell, formada per neurones (substància grisa).
  4. geologia
    1. Capa sòlida i més externa d’un planeta o d’un satèl·lit, composta de materials lleugers.
    2. escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera.