■ estibar

Homòfon: estivar
Etimologia: del ll. stipare ‘fer compacte, amuntegar’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupin el menor lloc possible, especialment tractant-se de la càrrega d’una nau.
    2. marina, marítim Carregar una nau.
    1. Col·locar i embalar per al transport. Estiba els quadres dins el cotxe.
    2. Posar objectes dins els recipients que han de servir per a transportar-los.