finta

Accessory
Etimologia: de l’it. finta, participi fem. de fingere ‘fingir’, ll. fingĕre, íd.
Body
    femení esports
  1. Gest o moviment enganyador que un jugador fa amb la intenció de descol·locar el contrari que el marca i, així, poder avançar.
  2. En la boxa, cop simulat, que té per objecte obrir la defensa del contrari.
  3. En l’esgrima, moviment executat amb el cos o amb l’arma per enganyar el contrari i poder tocar-lo amb un segon cop quan intenta de parar el fals.