geni

Accessory
Etimologia: del ll. gĕnius ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, der. del ll. gignĕre ‘engendrar’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. religió i mitologia
    1. Ésser sobrenatural amb poders màgics.
    2. geni maligne filosofia Geni omnipotent, hipotèticament establert per Descartes, que vol enganyar l’home en el coneixement àdhuc de les veritats més evidents.
    3. geni tutelar dèmon 2.
  2. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d’un poble, d’un període, d’un llenguatge, d’una religió, etc. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana.
    1. Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització. Un músic de geni. El geni de Beethoven.
    2. per extensió Shakespeare fou un geni.
    1. Natural, caràcter. No tinc geni per a fer aquestes coses.
    2. especialment Mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc. Quin geni que té!
    3. geni i figura, fins a la sepultura Refrany amb què hom comenta la invariabilitat i originalitat del caràcter i la forma d’actuar d’una persona durant tota la seva vida.
    4. tenir mal geni (o el geni fort) Tenir mal caràcter.
    5. tenir un geni com una ortiga (o com una argelaga) locució verbal Tenir molt mal geni.