impulsiu
| | impulsiva

Accessory
Partició sil·làbica: im_pul_siu
Etimologia: del b. ll. impulsivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XX, Liost
Body
  1. adjectiu Que dona impuls. Força impulsiva.
    1. adjectiu i masculí i femení Que es deixa emportar pels impulsos naturals.
    2. adjectiu per extensió Un temperament impulsiu. Una acció impulsiva.