jubilar2

Accessory
Etimologia: del ll. jubilare ‘fer crits d’alegria’ 1a font: s. XV, Roís
Body
    verb
    1. transitiu Eximir de la feina, d’un càrrec, etc., per vellesa o altres motius, una persona i assenyalar-li una pensió vitalícia.
    2. pronominal Obtenir la jubilació.
  1. intransitiu Experimentar una alegria viva, expansiva.



  2. Vegeu també:
    jubilar1