■ loteria

Partició sil·làbica: lo_te_ri_a
Etimologia: del fr. loterie, der. de lot, probablement a través del cast. lotería
    femení
  1. jocs d’entreteniment
    1. Joc públic en què, de noranta nombres, hom en treia cinc a la sort i premiava diversament els qui havien endevinat amb llurs bitllets algun d’aquells cinc nombres o de llurs combinacions.
    2. Joc casolà en què és imitada la loteria amb nombres posats en cartons.
  2. economia
    1. Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
    2. loteria instantània Joc d’atzar en què el bitllet comprat porta inclòs de forma oculta l’import del premi, que hom pot conèixer de manera instantània obrint el sobret que el conté o bé després de rascar la capa no transparent que el tapa.
    3. loteria primitiva Joc d’atzar en què hom ha d’endevinar 6 xifres de les 49 que conté el bitllet.
  3. figuradament Rifa, cosa en què regna l’atzar.