■ maniqueisme

Partició sil·làbica: ma_ni_que_is_me
Etimologia: de maniqueu
    masculí
  1. història de les religions
    1. Doctrina de Mani basada en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal.
    2. Secta dels maniqueus.
  2. per extensió Actitud derivada de la convicció que totes les coses es divideixen en dues parts, l’una completament bona i acceptable, l’altra dolenta i rebutjable.