ministeri

Accessory
Etimologia: del ll. ministerium, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Funcions exercides per una persona que en rep la missió o la delegació.
    2. cristianisme Ofici al servei de la comunitat cristiana, que s’exerceix segons diversos graus, anomenats, des de l’antigor, episcopat, presbiterat i diaconat.
    1. Càrrec de ministre.
    2. Durada del mandat d’un ministre.
    3. Edifici on hi ha la seu d’un departament ministerial.
  1. ciències polítiques
    1. Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu encapçalats per un ministre.
    2. Cos de ministres d’un estat.
  2. ministeri públic (o ministeri fiscal) dret processal
    1. Òrgan de comunicació entre el govern i els tribunals de justícia que té la missió de promoure l’acció de la justícia en defensa dels interessos públics tutelats per la llei i de procurar davant els jutjats i tribunals el manteniment de l’ordre jurídic i la satisfacció de l’interès social.
    2. Persona que exerceix les funcions de fiscalització dels delictes.