■ potencial

Partició sil·làbica: po_ten_ci_al
Etimologia: del b. ll. potentialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la potència.
  2. masculí
    1. Potència, capacitat d’obrar.
    2. potencial bèl·lic organització militar Capacitat ofensiva i defensiva d’un estat per a fer la guerra.
  3. adjectiu filosofia Que existeix en potència (s’oposa a actual).
  4. masculí física
    1. En un camp de forces conservatiu, funció escalar de les coordenades espacials el gradient de la qual dona el dit camp de forces.
    2. potencial de contacte electricitat Valor de la diferència de potencial que hom mesura entre dos conductors que estan en contacte.
    3. potencial de contacte electrònica En la junció de dos metalls, un metall i un semiconductor o dos semiconductors, diferència entre els valors de les energies de treball de sortida dels electrons, valors que tenen cadascun dels elements de la junció.
    4. potencial de gravitació Per a un punt qualsevol de l’espai, funció de les seves coordenades espacials i del temps, de la qual es deriva el camp de gravitació en aquest punt.
    5. potencial d’ionització electricitat Energia d’ionització.
    6. potencial electromagnètic electricitat En l’estudi de l’electromagnetisme i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctrics E i magnètic B, cadascuna de les funcions A i φ tals que E = — grad φ — (∂A/∂t), B = rot A.
    7. potencial electroestàtic (o escalar) electricitat Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
    8. potencial escalar magnètic electricitat Funció escalar el gradient de la qual és la inducció magnètica.
    9. potencial magnètic electricitat Força magnetomotriu.
    10. potencials de Lienard-Wiechert electricitat Funcions que donen el potencial escalar i el potencial vectorial del camp electromagnètic creat per una càrrega puntual dotada d’un moviment arbitrari.
    11. potencials retardats electricitat Funcions que determinen els potencials escalar i vectorial d’un camp electromagnètic variable.
    12. potencial vectorial electricitat Funció vectorial el rotacional de la qual dona la inducció magnètica en cada punt de l’espai.
  5. mode potencial (o simplement potencial) gramàtica Designació tradicional del temps condicional.
  6. potencial d’elèctrode electroquímica Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
  7. potencial químic química física Per a cada constituent d’una mescla, derivada del potencial termodinàmic respecte al nombre de partícules del constituent considerat. També és anomenat energia lliure molar parcial.
  8. potencial termodinàmic química física Nom donat a l’energia lliure de Gibbs d’un sistema termodinàmic G = H—TS.
  9. pou de potencial física atòmica Regió finita de l’espai en la qual l’energia potencial d’un camp presenta un mínim.