recipient

Accessory
Partició sil·làbica: re_ci_pi_ent
Etimologia: del ll. recipiens, -ntis, participi pres. del ll. recĭpĕre ‘rebre’ 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu Receptiu.
  2. masculí
    1. Vas, utensili o objecte còncau, etc., apte per a contenir o per a rebre fluids, sòlids dividits, etc., per a efectuar-hi alguna operació, etc.
    2. física Campana de vidre d’una màquina pneumàtica.