taló

Accessory
Homòfon: teló
Etimologia: del ll. vg. talo, -ōnis, íd., der. del ll. talus ‘taló, turmell’; un ús figurat del mot és el donat al document bancari o xec, que inicialment s’aplicà només a un extrem o arrel o taló del document (la matriu) 1a font: orígens de la llengua, Llull
Body
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Part posterior del peu. Caure de talons.
    2. taló d’Aquil·les figuradament Punt vulnerable i feble d’una persona.
    1. Part del calçat, d’una mitja, d’un mitjó, que correspon al taló del peu.
    2. indústries del calçat Peça de cuir, fusta, metall, cautxú, etc., que, col·locada sota la part posterior de la sabata, serveix de suport al taló. També és anomenat tacó. Sabates de talons alts, baixos.
  2. per analogia anatomia animal Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de l’ase, etc.
    1. Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d’una arada.
    2. construcció naval Part inferior dels timons metàl·lics.
    3. música Part extrema de l’arquet dels instruments de corda, oposada a la punta, que és agafada amb la mà de l’executant.
    4. tecnologia En una agulla de màquina de cosir, extrem oposat a la punta, on hi ha l’ull.
  3. construcció Motllura el perfil de la qual es compon de dos arcs de cercle, convexa a la part superior i còncava a la inferior.
  4. [abreviatura t/] economia
    1. Document de crèdit, especialment un xec, consistent en un full que hom separa d’un bloc (talonari) en el qual queda la matriu o comprovant d’aquell full. Taló a la vista, al portador, barrat, en descobert, nominatiu.
    2. per extensió Xec.