■ tapa1

Compareu: l’acc. 1 1 amb tapador 3 1
Etimologia: del germ. gòtic *tappa, íd., emparentat etimològicament amb tap 1a font: s. XIV
    femení
    1. Peça que cobreix o tanca una caixa, una capsa o un recipient de boca relativament ampla per la seva part superior.
    2. Tap, més ample que llarg, emprat per a tapar gerres i altres recipients de boca ampla.
  2. anatomia animal Coberta còrnia que envolta la peülla dels mamífers que en tenen.
  3. indústries del calçat Cadascuna de les peces de sola que, adherides l’una damunt l’altra, formen el taló d’una sabata o de qualsevol altre calçat.
  4. gastronomia
    1. Petita ració d’un menjar, cuinat o no (embotits, peix, marisc, carn, croquetes, canapès, etc.), que hom serveix en bars i establiments semblants.
    2. tapes cantoneses Assortiment de plats de la cuina cantonesa que hom serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
  5. arts gràfiques Coberta. Les tapes d’un llibre.
  6. tapa plana alimentació, indústries alimentàries Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre el cap de mort i el tall rodó de la cuixa.



    7. Vegeu també:
    tapa2