trair

Accessory
Partició sil·làbica: tra_ir
Etimologia: del ll. tradĕre ‘lliurar’, comp. de trans ‘més enllà’ i dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
    1. Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.
    2. per analogia Enganyar fingint bona voluntat. Trair la confiança d’algú.
  1. Revelar un secret, etc., descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar. Aquella exclamació involuntària el va trair. Trair un secret.