Es mostren 56529 resultats

obediencial

obediencial

 

obedient

obedient

 

obeïdor
-a

obeïdor
-a

 

obeir


<title type="display">obeir</title>

    verb transitiu
  1. obedecer. Obeir els pares, obedecer a los padres. Obeir la llei, obedecer la ley.
  2. figuradament obedecer. La nau no obeïa el timó, la nave no obedecía al timón.
  3. verb intransitiu
  4. obedecer. La meva visita obeeix al desig de saludar-vos, mi visita obedece al deseo de saludarle.

obeir

 

obelisc

obelisc

 

obenc

obenc

masculí marina, marítim obenque.

obenc

 

obencadura

obencadura

 

obert
-a

obert

    adjectiu
  1. abierto -ta. Finestres obertes, ventanas abiertas.
  2. figuradament abierto -ta, franco -ca, comunicativo -va. Caràcter obert, carácter abierto.
  3. declarado -da, abierto -ta. Guerra oberta, guerra declarada.
  4. electricitat abierto -ta. Circuit obert, circuito abierto.
  5. gramàtica [fonema] abierto -ta. Vocals obertes, vocales abiertas.
  6. heràldica [castell, torre, palau, etc] abierto -ta, vaciado -da, vacío -a, hueco -ca, vano -na.
  7. femení
  8. [en un embolcall] abertura, incisión, hendidura.
  9. [entre dues posts] abertura, ensanchamiento (o ensanche) m.

obert
-a

 

obertura


<title type="display">obertura</title>

    femení
  1. [acció d'obrir] abertura (o apertura).
  2. [inauguració] apertura. Obertura del curs, apertura del curso.
  3. arquitectura i construcció [buit] abertura.
  4. [en fonètica] abertura.
  5. geometria abertura.
  6. jocs d'entreteniment [escacs] apertura.
  7. música obertura.
  8. [en òptica] abertura.
  9. [ideològica] apertura. Un règim d'obertura, un régimen de apertura.
  10. obertura de testament apertura (o abertura) de testamento.

obertura

 

oberturisme

oberturisme