Es mostren 56529 resultats

esbadocar

esbadocar

 

esbafar-se


<title type="display">esbafar-se</title>

    verb pronominal
  1. [perdre el baf, l'olor] evaporarse.
  2. [esbravar-se] perder fuerza.
  3. figuradament [esbravar-se] desahogarse. Esbafa't d'una vegada!, ¡desahógate de una vez!
  4. figuradament [perdre el delit, les ganes] desanimarse, desalentarse, descorazonarse.
  5. figuradament [perdre el coratge] acobardarse.

esbafar-se

 

esbafegar-se

esbafegar-se

 

esbagotar

esbagotar

 

esbajocar

esbajocar

 

esbalaïdor
-a

esbalaïdor
-a

 

esbalaïment

esbalaïment

 

esbalair

esbalair

 

esbalandrar

esbalandrar

    verb transitiu
  1. [esbatanar] abrir de par en par.
  2. [esgavellar] desvencijar.

esbalandrar

 

esbalçada

esbalçada