Es mostren 56529 resultats

esbandir

esbandir

    verb transitiu
  1. [roba, plats, etc] enjuagar, aclarar. Esbandeix-li els cabells, enjuágale el cabello.
  2. verb pronominal
  3. enjuagarse, aclararse. S'esbandeix les mans, se enjuaga las manos.
  4. [escampar-se] alborotarse. Se li esbandien els cabells, se le alborotó el pelo.
  5. figuradament i familiarment [desempallegar-se] desembarazarse, librarse.

esbandir

 

esbandit
-ida

esbandit

    adjectiu
  1. [tret el sabó] enjuagado -da, aclarado -da.
  2. [els cabells] alborotado -da. De tant córrer portava els cabells tots esbandits, de tanto correr llevaba el pelo todo alborotado.

esbandit
-ida

 

esbarbar

esbarbar

verb transitiu [desbarbar] desbarbar.

esbarbar

 

esbarbatge

esbarbatge

 

esbardellar

esbardellar

 

esbardissar

esbardissar

 

esbargiment

esbargiment

masculí distracción f, esparcimiento. Una estona d'esbargiment, un rato de distracción.

esbargiment

 

esbargir

esbargir

 

esbarjo


<title type="display">esbarjo</title>

    masculí
  1. recreo. Entre classe i classe tenim deu minuts d'esbarjo, entre clase y clase tenemos diez minutos de recreo.
  2. [esbargiment] esparcimiento. Llocs d'esbarjo, lugares de esparcimiento.

esbarjo

 

esbarjós
-osa

esbarjós

adjectiu [espaiós] espacioso -sa, amplio -plia.

esbarjós
-osa