Es mostren 56529 resultats

esberla

esberla

 

esberlar


<title type="display">esberlar</title>

    verb transitiu
  1. rajar, hender, partir. Esberlar la soca d'un arbre, rajar la cepa de un árbol.
  2. [ametllons, avellanes, etc] cascar, partir.
  3. abrir, partir. D'un cop li esberlaren el cap, de un golpe le abrieron la cabeza.
  4. verb pronominal
  5. [una fruita] abrirse, rajarse.

esberlar

 

esbessar

esbessar

 

esbiaixada

esbiaixada

    femení
  1. [acció i efecte] sesgadura.
  2. [direcció en biaix] sesgo m.
  3. d'esbiaixada oblicuamente, al sesgo. Travessen el riu d'esbiaixada, atraviesan el río oblicuamente.

esbiaixada

 

esbiaixar

esbiaixar

verb transitiu sesgar. Esbiaixar una roba, sesgar una tela.

esbiaixar

 

esbiaixat
-ada


<title type="display">esbiaixat</title>

    adjectiu
  1. sesgado -da, al bies, sesgo -ga, al sesgo.
  2. figuradament [tendenciós] sesgado -da. La notícia dona una informació esbiaixada dels fets, la noticia da una información sesgada de los hechos.

esbiaixat
-ada

 

esbiec

esbiec

masculí balido [de la cabra].

esbiec

 

esbiegar

esbiegar

verb intransitiu balar [la cabra].

esbiegar

 

esbirro

esbirro

 

esblaimament

esblaimament

    masculí
  1. [d'un color] descolorimiento, descoloramiento.
  2. [d'una persona] palidez f.

esblaimament