Es mostren 594845 resultats

concordantment

concordantment

adverbi en concordancia , concordantemente
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordantment

■ concordantment

adverbi D’una manera concordant, concordement, unànimement
Traducció
Diccionari Català Castellà

concordar


<title type="display">concordar</title>

    verb intransitiu
  1. [estar en concordança] concordar. Tots els autors hi concorden, todos los autores concuerdan en ello.
  2. gramàtica concordar.
    3. verb transitiu
  3. [posar en concordança] hacer concordar (o coincidir), concordar.
  4. [una treva, la pau] concertar, acordar, pactar.
    5. verb pronominal
  5. concordarse.

concordar

verb intransitiu estar en concordança concordar Tots els autors hi concorden , todos los autores concuerdan en ello gramàtica concordar verb transitiu posar en concordança hacer concordar o coincidir , concordar una treva, la pau concertar , acordar , pactar verb pronominal concordarse
Diccionari der aranés

concordar

<title type="display">concordar </title>

    v intr
  1. Coïncidir o èster d’acòrd ua persona o ua causa damb ua auta.
  2. Coïncidir, en gramatica, dues o mès paraules enes sòns aspèctes gramaticaus.

    3. Català: 1. concordar, convenir, coincidir; 2. concordar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

concordar

v intr Coïncidir o èster d’acòrd ua persona o ua causa damb ua auta Coïncidir, en gramatica, dues o mès paraules enes sòns aspèctes gramaticaus Català 1 concordar, convenir, coincidir 2 concordar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

concordar


<title type="display">concordar</title>

coincidir
respondre. Aquestes paraules no responien al seu pensament.
acordar-se
estar d'acord
quadrar
tenir connexió
rimar
lligar
casar. Aquestes dues notícies no casen.
fer amb. Això no fa amb allò.
adir-se. El vestit que porta no s'adiu amb la pena que manifesta.
compaginar-se
convenir. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.
Antònims: Discordar.


© Manuel Franquesa

concordar

coincidir respondre Aquestes paraules no responien al seu pensament acordar-se estar d'acord quadrar tenir connexió rimar lligar casar Aquestes dues notícies no casen fer amb Això no fa amb allò adir-se El vestit que porta no s'adiu amb la pena que manifesta compaginar-se convenir No convinc pas amb ell en aquesta qüestió Antònims Discordar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

concordar


<title type="display">concordar</title>

    1. INFINITIU

    1. concordar

    2. GERUNDI

    1. concordant

    3. PARTICIPI

    1. concordat
    2. concordada
    3. concordats
    4. concordades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. concordo
      2. concordes
      3. concorda
      4. concordem
      5. concordeu
      6. concorden

      2. IMPERFET

      1. concordava
      2. concordaves
      3. concordava
      4. concordàvem
      5. concordàveu
      6. concordaven

      3. PASSAT

      1. concordí
      2. concordares
      3. concordà
      4. concordàrem
      5. concordàreu
      6. concordaren

      4. FUTUR

      1. concordaré
      2. concordaràs
      3. concordarà
      4. concordarem
      5. concordareu
      6. concordaran

      5. CONDICIONAL

      1. concordaria
      2. concordaries
      3. concordaria
      4. concordaríem
      5. concordaríeu
      6. concordarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. concordi
      2. concordis
      3. concordi
      4. concordem
      5. concordeu
      6. concordin

      2. IMPERFET

      1. concordés
      2. concordessis
      3. concordés
      4. concordéssim
      5. concordéssiu
      6. concordessin

    6. IMPERATIU

    1. concorda
    2. concordi
    3. concordem
    4. concordeu
    5. concordin

concordar

INFINITIU concordar GERUNDI concordant PARTICIPI concordat concordada concordats concordades INDICATIU PRESENT concordo concordes concorda concordem concordeu concorden IMPERFET concordava concordaves concordava concordàvem concordàveu concordaven PASSAT concordí concordares concordà concordàrem concordàreu concordaren FUTUR concordaré concordaràs concordarà concordarem concordareu concordaran CONDICIONAL concordaria concordaries concordaria concordaríem concordaríeu concordarien SUBJUNTIU PRESENT concordi concordis concordi concordem concordeu concordin IMPERFET concordés concordessis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concordar</title>

Etimologia: del ll. concordare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Estar en concordança. Tots els autors hi concorden. El predicat nominal concorda amb el subjecte.
    1. transitiu Posar en concordança. Concordar els testimoniatges.
    2. pronominal Digueren a Tirant que es concordés amb Tomàs de Muntalbà.
  3. transitiu Resoldre (una cosa) diferents persones, acordar. Concordaren la pau amb l’enemic.

■ concordar

verb intransitiu Estar en concordança Tots els autors hi concorden El predicat nominal concorda amb el subjecte transitiu Posar en concordança Concordar els testimoniatges pronominal Digueren a Tirant que es concordés amb Tomàs de Muntalbà transitiu Resoldre una cosa diferents persones, acordar Concordaren la pau amb l’enemic
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

concordar


<title type="display">concordar</title>

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. concordar. Concordar dos posiciones antagónicas, concordar dues posicions antagòniques.
    2. verb intransitiu
  2. concordar. Todos los autores concuerdan en ello, tots els autors hi concorden.
  3. gramàtica concordar. El predicado nominal concuerda con el sujeto, el predicat nominal concorda amb el subjecte.

concordar

Se conjuga como acordar verb transitiu concordar Concordar dos posiciones antagónicas , concordar dues posicions antagòniques verb intransitiu concordar Todos los autores concuerdan en ello , tots els autors hi concorden gramàtica concordar El predicado nominal concuerda con el sujeto , el predicat nominal concorda amb el subjecte
Diccionari Català Alemany

concordar

concordar

verb intransitiu übereinstimmen verb transitiu in Einklang bringen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

concordar


<title type="display">concordar</title>

Pronúncia: kuŋkurdá
    verb transitiu
  1. to reconcile.
  2. to bring into line.
  3. to agree to.
    4. verb intransitiu
  4. to agree (amb with), tally (amb with), correspond (amb to).
  5. gramàtica to agree (amb with).
  6. això no concorda amb els fets this does not (square \ fit in) with the facts.
  7. ambdós concorden a dir que sí they both coincide in saying yes.

concordar

verb transitiu to reconcile to bring into line to agree to verb intransitiu to agree amb with , tally amb with , correspond amb to gramàtica to agree amb with això no concorda amb els fets this does not square \ fit in with the facts ambdós concorden a dir que sí they both coincide in saying yes