Es mostren 594845 resultats

concòrdia

<title type="display">concòrdia </title>

    nòm f Union o correspondéncia pacifica entre persones o entre païsi.

    Català: concòrdia, harmonia


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

concòrdia

nòm f Union o correspondéncia pacifica entre persones o entre païsi Català concòrdia, harmonia © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

concòrdia

concòrdia

femení concorde acord accord m
Diccionari Català Italià

concòrdia

concòrdia

femení concordia, armonia, conformità || dr patto m , accordo m
Diccionari Castellà Català

concordia

concordia

femení armonía, acuerdo concòrdia documento concòrdia sortija anell m , aliança
Diccionari Català Alemany

concòrdia

concòrdia

femení Eintracht f Übereinstimmung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

concòrdia

concòrdia

femení concord , harmony , agreement
DIDAC Diccionari escolar

concòrdia

concòrdia

nom femení Hi ha concòrdia entre dues o més persones quan s'entenen bé i no es barallen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concòrdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concòrdia</title>

Partició sil·làbica: con_còr_di_a
Etimologia: del ll. concordia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues persones o més. Viure en concòrdia. Pertorbar la concòrdia.
  2. Acord per estipulació o convinença. La concòrdia d’una batalla.
  3. dret català i història
    1. Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
    2. Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns.
  4. història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia.

■ concòrdia

femení Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues persones o més Viure en concòrdia Pertorbar la concòrdia Acord per estipulació o convinença La concòrdia d’una batalla dret català i història Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorporal

■ concorporal

adjectiu Que forma el mateix cos amb un altre
Diccionari Català Alemany

concorregut
-uda

concorregut
-uda

adjectiu belebt, gut oder viel besucht © Günther Haensch i Abadia de Montserrat