Es mostren 594845 resultats
coure1
coure1
m aram , coure treballat en planxa Un perol d'aram Vegeu també coure 2 © Manuel Franquesa
■
coure1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
-
química inorgànica
- [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
- coure vitri Calcosina.
- botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
-
- antigament numismàtica Moneda de poc valor.
- tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.
Vegeu també:
coure2
■
coure1
masculí química inorgànica símbol Cu Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i malleable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54 coure vitri Calcosina botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent antigament numismàtica Moneda de poc valor tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners Vegeu també coure 2
coure
1
masculí rame || tocar coure avere soldi o quattrini Vegeu també coure 2
coure1
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>
-
verb transitiu
[pp: cuit -a]
- [pa, llegum, maons, etc] cocer.
- [digerir, pair] cocer, digerir.
- figuradament resecar, marchitar. El vent ha cuit els sembrats, el viento ha resecado los sembrados. verb intransitiu
- [pp: cuit -a] cocer, cocerse pron. Les mongetes ara couen, las judías ahora cuecen (o se cuecen).
- [pp: cogut -uda] figuradament escocer. La ferida de la cama li coïa molt, la herida de la pierna le escocía mucho.
- [pp: cogut -uda] figuradament [tenir un gust picant] picar. Aquesta salsa cou massa, esta salsa pica demasiado.
- [pp: cogut -uda] figuradament escocer, doler. Ja li cou de no poder venir, ya le duele no poder venir.
Vegeu també:
coure2
coure1
verb transitiu pp cuit -a pa, llegum, maons, etc cocer digerir, pair cocer , digerir figuradament resecar , marchitar El vent ha cuit els sembrats , el viento ha resecado los sembrados verb intransitiu pp cuit -a cocer , cocerse pron Les mongetes ara couen , las judías ahora cuecen o se cuecen pp cogut -uda figuradament escocer La ferida de la cama li coïa molt , la herida de la pierna le escocía mucho pp cogut -uda figuradament tenir un gust picant picar Aquesta salsa cou massa , esta salsa pica demasiado pp cogut -uda figuradament escocer , doler Ja li cou de no…
coure1
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Pronúncia: kówɾə
-
masculí
- química cuivre.
- tocar coure figuradament avoir de l'argent (avoir les reins solides).
Vegeu també:
coure2
coure1
masculí química cuivre tocar coure figuradament avoir de l'argent avoir les reins solides Vegeu també coure 2
coure2
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>
- Preparar un aliment posant-lo al foc o al forn per a no menjar-lo cru. Hi ha persones que volen la carn molt cuita, que no en surti sang. El pa i les pizzes es couen al forn.
- Posar en un forn altres coses que no són aliments. Es couen les peces de porcellana, els maons, les teules, etc.
- Diem que una cosa cou quan ens fa una sensació com si cremés. L'alcohol cou molt quan te'l poses en una ferida. Amb aquest significat, el participi és cogut, coguda, coguts, cogudes .
[! Conjugació: cuit, cuita, cuits, cuites]
verb
Vegeu també:
coure1
coure2
Conjugació cuit, cuita, cuits, cuites verb Preparar un aliment posant-lo al foc o al forn per a no menjar-lo cru Hi ha persones que volen la carn molt cuita, que no en surti sang El pa i les pizzes es couen al forn Posar en un forn altres coses que no són aliments Es couen les peces de porcellana, els maons, les teules, etc Diem que una cosa cou quan ens fa una sensació com si cremés L'alcohol cou molt quan te'l poses en una ferida Amb aquest significat, el participi és cogut, coguda, coguts, cogudes coent Vegeu també coure 1
coure2
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>
- v. tr.
recoure, tornar a coure o coure massa una cosa.
bescuitar, recoure el pa.
passar per aigua (o pel forn, o per la paella, o per les graelles), coure superficialment. Dos ous passats per aigua. Aquesta llonza no la coguis gaire: passa-la per la paella.
bullir
escaldar, bullir superficialment.
escaldufar, íd.
rostir
fregir
estofar
escalivar
cuinar, coure menjar. Què cuinarem avui?
brasejar, rostir lleugerament una cosa passant-la per les brases.
- v. intr. Sofrir una transformació una cosa sotmesa a l'acció del foc.
coure's
fer xup-xup, coure's lentament, amb poc foc.
- Produir una cosa coïssor a algú.
picar
cremar
- Ésser de bon coure, una cosa: Cuitós. Cuitor. Antònims: Malcuitor.
Vegeu també:
coure1
© Manuel Franquesa
coure2
v tr recoure , tornar a coure o coure massa una cosa bescuitar , recoure el pa passar per aigua o pel forn , o per la paella , o per les graelles , coure superficialment Dos ous passats per aigua Aquesta llonza no la coguis gaire passa-la per la paella bullir escaldar , bullir superficialment escaldufar , íd rostir fregir estofar escalivar cuinar , coure menjar Què cuinarem avui brasejar , rostir lleugerament una cosa passant-la per les brases v intr Sofrir una transformació una cosa sotmesa a l'acció del foc coure's fer xup-xup , coure's lentament, amb poc foc Produir una cosa coïssor…
■
coure2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
Body
-
verb
- transitiu [p p cuit -a] alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
- transitiu [p p cuit -a] Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.
-
[p p cuit -a]
transitiu
- Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.
- figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.
-
[p p cogut -uda]
intransitiu
figuradament
- Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.
- Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.
- Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.
- intransitiu [p p cuit -a] Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.
- transitiu [p p cuit -a] Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.
Vegeu també:
coure1
■
coure2
verb transitiu p p cuit -a alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic transitiu p p cuit -a Sotmetre porcellana, maons, guix, etc, a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats p p cuit -a transitiu Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats Coure aliments, teules, calç figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor Les fredorades han cuit les plantes p p cogut -uda intransitiu figuradament Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú…
coure2
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>
-
verb transitiu
- kochen, garen, gar machen.
- [Kuchen] backen.
- [Ton, Ziegel] brennen.
- [Essen auch] verdauen.
- [Pflanzen] ausdörren, versengen. verb intransitiu
- kochen, garen, gar werden.
- jucken, brennen (Wunde, Körperteil).
- brennen, scharf sein (Speise).
- figuradament kränken, ärgern, schmerzen.
- els ulls em couen mir brennen die Augen.
- aquesta salsa cou molt diese Soße ist brennend scharf.
Vegeu també:
coure1
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
coure2
verb transitiu kochen, garen, gar machen Kuchen backen Ton, Ziegel brennen Essen auch verdauen Pflanzen ausdörren, versengen verb intransitiu kochen, garen, gar werden jucken, brennen Wunde, Körperteil brennen, scharf sein Speise figuradament kränken, ärgern, schmerzen els ulls em couen mir brennen die Augen aquesta salsa cou molt diese Soße ist brennend scharf Vegeu també coure 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
coure
2
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>
[pp cuit -a] verb transitiu [els aliments] cuocere, cucinare. || [les teules] cuocere. || [el pa] cuocere. || fig cuocere, bruciare, disseccare, inaridire. || [pair] digerire.
verb intransitiu cuocere. || fig [una ferida] bruciare. | [tenir un gust picant] essere piccante, bruciare. | dispiacere. Li cou de no poder anar al cine, gli dispiace di non poter andare al cinema.
Vegeu també:
coure1
verb intransitiu cuocere. || fig [una ferida] bruciare. | [tenir un gust picant] essere piccante, bruciare. | dispiacere. Li cou de no poder anar al cine, gli dispiace di non poter andare al cinema.
Vegeu també:
coure1
coure
2
pp cuit -a verb transitiu els aliments cuocere, cucinare || les teules cuocere || el pa cuocere || fig cuocere, bruciare, disseccare, inaridire || pair digerire verb intransitiu cuocere || fig una ferida bruciare | tenir un gust picant essere piccante, bruciare | dispiacere Li cou de no poder anar al cine , gli dispiace di non poter andare al cinema Vegeu també coure 1