Es mostren 594845 resultats

coure1

coure1

coure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
    2. coure vitri Calcosina.
  2. botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
    1. antigament numismàtica Moneda de poc valor.
    2. tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.



  3. Vegeu també:
    coure2

coure1

coure 1

coure 1

coure1


<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu [pp: cuit -a]
  1. [pa, llegum, maons, etc] cocer.
  2. [digerir, pair] cocer, digerir.
  3. figuradament resecar, marchitar. El vent ha cuit els sembrats, el viento ha resecado los sembrados.
  4. verb intransitiu
  5. [pp: cuit -a] cocer, cocerse pron. Les mongetes ara couen, las judías ahora cuecen (o se cuecen).
  6. [pp: cogut -uda] figuradament escocer. La ferida de la cama li coïa molt, la herida de la pierna le escocía mucho.
  7. [pp: cogut -uda] figuradament [tenir un gust picant] picar. Aquesta salsa cou massa, esta salsa pica demasiado.
  8. [pp: cogut -uda] figuradament escocer, doler. Ja li cou de no poder venir, ya le duele no poder venir.



  9. Vegeu també:
    coure2

coure1

coure1

coure1

coure2

<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    [! Conjugació: cuit, cuita, cuits, cuites]
    verb
  1. Preparar un aliment posant-lo al foc o al forn per a no menjar-lo cru. Hi ha persones que volen la carn molt cuita, que no en surti sang. El pa i les pizzes es couen al forn.
  2. Posar en un forn altres coses que no són aliments. Es couen les peces de porcellana, els maons, les teules, etc.
  3. Diem que una cosa cou quan ens fa una sensació com si cremés. L'alcohol cou molt quan te'l poses en una ferida. Amb aquest significat, el participi és cogut, coguda, coguts, cogudes .
coent



Vegeu també:
coure1

coure2

coure2


<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. v. tr.
    recoure, tornar a coure o coure massa una cosa.
    bescuitar, recoure el pa.
    passar per aigua (o pel forn, o per la paella, o per les graelles), coure superficialment. Dos ous passats per aigua. Aquesta llonza no la coguis gaire: passa-la per la paella.
    bullir
    escaldar, bullir superficialment.
    escaldufar, íd.
    rostir
    fregir
    estofar
    escalivar
    cuinar, coure menjar. Què cuinarem avui?
    brasejar, rostir lleugerament una cosa passant-la per les brases.
  2. v. intr. Sofrir una transformació una cosa sotmesa a l'acció del foc.
    coure's
    fer xup-xup, coure's lentament, amb poc foc.
  3. Produir una cosa coïssor a algú.
    picar
    cremar
  4. Ésser de bon coure, una cosa: Cuitós. Cuitor. Antònims: Malcuitor.



  5. Vegeu també:
    coure1



© Manuel Franquesa

coure2

coure2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
Body
    verb
  1. transitiu [p p cuit -a] alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
  2. transitiu [p p cuit -a] Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.
  3. [p p cuit -a] transitiu
    1. Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.
    2. figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.
  4. [p p cogut -uda] intransitiu figuradament
    1. Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.
    2. Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.
    3. Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.
  5. intransitiu [p p cuit -a] Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.
  6. transitiu [p p cuit -a] Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.



  7. Vegeu també:
    coure1

coure2

coure2


<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. kochen, garen, gar machen.
  2. [Kuchen] backen.
  3. [Ton, Ziegel] brennen.
  4. [Essen auch] verdauen.
  5. [Pflanzen] ausdörren, versengen.
  6. verb intransitiu
  7. kochen, garen, gar werden.
  8. jucken, brennen (Wunde, Körperteil).
  9. brennen, scharf sein (Speise).
  10. figuradament kränken, ärgern, schmerzen.
  11. els ulls em couen mir brennen die Augen.
  12. aquesta salsa cou molt diese Soße ist brennend scharf.



  13. Vegeu també:
    coure1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coure2

coure 2

<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[pp cuit -a] verb transitiu [els aliments] cuocere, cucinare. || [les teules] cuocere. || [el pa] cuocere. || fig cuocere, bruciare, disseccare, inaridire. || [pair] digerire.

verb intransitiu cuocere. || fig [una ferida] bruciare. | [tenir un gust picant] essere piccante, bruciare. | dispiacere. Li cou de no poder anar al cine, gli dispiace di non poter andare al cinema.


Vegeu també:
coure1

coure 2