Es mostren 594845 resultats

culpado
-da

culpado
-da

adjectiu i masculí i femení culpable acusado inculpat -ada , acusat -ada
Diccionari Català Castellà

culpar

culpar

verb transitiu culpar , echar o achacar la culpa o las culpas
Diccionari Català Alemany

culpar

culpar

verb transitiu beschuldigen, anklagen algú d'alguna cosa jemanden einer Sache Vegeu acusar inculpar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

culpar

<title type="display">culpar </title>

    v tr
  1. Atribuïr a ua persona era responsabilitat d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona.
  2. Declarar era causa o eth motiu d’un hèt que còste damnatges o prejudicis.

    3. Català: culpar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culpar

v tr Atribuïr a ua persona era responsabilitat d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona Declarar era causa o eth motiu d’un hèt que còste damnatges o prejudicis Català culpar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

culpar


<title type="display">culpar</title>

    1. INFINITIU

    1. culpar

    2. GERUNDI

    1. culpant

    3. PARTICIPI

    1. culpat
    2. culpada
    3. culpats
    4. culpades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. culpo
      2. culpes
      3. culpa
      4. culpem
      5. culpeu
      6. culpen

      2. IMPERFET

      1. culpava
      2. culpaves
      3. culpava
      4. culpàvem
      5. culpàveu
      6. culpaven

      3. PASSAT

      1. culpí
      2. culpares
      3. culpà
      4. culpàrem
      5. culpàreu
      6. culparen

      4. FUTUR

      1. culparé
      2. culparàs
      3. culparà
      4. culparem
      5. culpareu
      6. culparan

      5. CONDICIONAL

      1. culparia
      2. culparies
      3. culparia
      4. culparíem
      5. culparíeu
      6. culparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. culpi
      2. culpis
      3. culpi
      4. culpem
      5. culpeu
      6. culpin

      2. IMPERFET

      1. culpés
      2. culpessis
      3. culpés
      4. culpéssim
      5. culpéssiu
      6. culpessin

    6. IMPERATIU

    1. culpa
    2. culpi
    3. culpem
    4. culpeu
    5. culpin

culpar

INFINITIU culpar GERUNDI culpant PARTICIPI culpat culpada culpats culpades INDICATIU PRESENT culpo culpes culpa culpem culpeu culpen IMPERFET culpava culpaves culpava culpàvem culpàveu culpaven PASSAT culpí culpares culpà culpàrem culpàreu culparen FUTUR culparé culparàs culparà culparem culpareu culparan CONDICIONAL culparia culparies culparia culparíem culparíeu culparien SUBJUNTIU PRESENT culpi culpis culpi culpem culpeu culpin IMPERFET culpés culpessis culpés culpéssim culpéssiu culpessin IMPERATIU culpa culpi culpem culpeu culpin
Diccionari Català Anglès

culpar

culpar

verb transitiu to blame , accuse to condemn
Diccionari de sinònims Franquesa

culpar

culpar

inculpar donar la culpa carregar el mort a algú donar a algú les encarregades , atribuir a algú la culpa d'una cosa → acusar , atribuir Antònims Disculpar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

culpar

culpar

verb transitiu incolpare, accusare, incriminare
Diccionari Castellà Català

culpar


<title type="display">culpar</title>

    verb transitiu
  1. [de un delito, etc] culpar, inculpar.
  2. acusar. Culpar a alguien de estafador, acusar algú d'estafador.
  3. [hacer responsable] culpar, fer responsable.
    4. verb pronominal
  4. acusar-se.

culpar

verb transitiu de un delito, etc culpar , inculpar acusar Culpar a alguien de estafador , acusar algú d'estafador hacer responsable culpar , fer responsable verb pronominal acusar-se
Diccionari Català francès

culpar

culpar

verb transitiu accuser , rendre responsable