verb transitiu
1. recar-li, lamentar, doldre-li, quedar-se pron amb recança. Je regrette que tu ne sois pas venue, em dol (em reca) que tu no haguessis vingut.
2. saber greu, penedir-se pron, estar pesarós -osa. Il regrette de vous avoir fait attendre, li sap greu d’haver-vos fet esperar. Vous le regretterez !, us en penedireu! Je regrette, je ne suis pas du quartier, em sap greu, no soc del barri.
3. enyorar, sentir recança (enyorament) per, trobar a faltar. Il regrettait l’air pur de la montagne, enyorava l’aire pur de la muntanya.
4. je regrette... perdona (o em sap greu), però... Je regrette, je n’ai pas dit ça, perdona, però no ho he pas dit això.
5. regretter son argent infreqüent recar-li els diners.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí economia augment dels impostos.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu tornar a pujar (a enfilar-se).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí escorça f d’alzina [per a adobar pells].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç