Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

repel

<title type="display">repel</title>

[! Sense accent gràfic]

nom masculí

Un repel és un trosset de pell, de fusta o d'una altra cosa que s'aixeca, en direcció contrària a la normal, de la pell, d'una fusta, etc.

locució que fa d’adverbi

a repel vol dir a contrapel. S'afaitava a repel.

repel

Sense accent gràfic nom masculí Un repel és un trosset de pell, de fusta o d'una altra cosa que s'aixeca, en direcció contrària a la normal, de la pell, d'una fusta, etc locució que fa d’adverbi a repel vol dir a contrapel S'afaitava a repel

repel

<title type="display">repel</title>

masculí

Gegenstrich m.
figuradament Widerwille m.
repeló.
a repel locució adverbial gegen den Strich.
1. verkehrt.
2. figuradament widerwillig, mit Widerwillen.
venir a repel a (algú) jemandem widerlich oder lästig sein.
• jemandem gegen den Strich gehen.

repel

masculí Gegenstrich m figuradament Widerwille m repeló a repel locució adverbial gegen den Strich verkehrt figuradament widerwillig, mit Widerwillen venir a repel a algú jemandem widerlich oder lästig sein • jemandem gegen den Strich gehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

repel

<title type="display">repel</title>

Pronúncia: rəpɛ́l

masculí

[fibra, estella] fibre f, éclat.
[repeló] envies f pl.
a repel [a contrapel] à rebrousse-poil (à contre-poil, à contre-cœur).
venir una cosa a repel répugner (dégoûter).

repel

masculí fibra, estella fibre f , éclat repeló envies f pl a repel a contrapel à rebrousse-poil à contre-poil, à contre-cœur venir una cosa a repel répugner dégoûter