Es mostren 594845 resultats

repelós
-osa

repelós
-osa

adjectiu Material rau figuradament Person kleinlich, umg reg pingelig • zimperlich © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repelós
| repelosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repelós</title>

Etimologia: de repel
    adjectiu
  1. Repelenc, que fa repels.
  2. figuradament
    1. Excessivament escrupolós o exigent.
    2. Dit de la persona difícil de tractar i propensa a ofendre’s i a moure qüestions.
  3. ésser (algú) repelós a fer (una cosa) Venir-li a repel de fer-la, sentir repugnància a fer-la.

■ repelós
| repelosa

adjectiu Repelenc, que fa repels figuradament Excessivament escrupolós o exigent Dit de la persona difícil de tractar i propensa a ofendre’s i a moure qüestions ésser algú repelós a fer una cosa Venir-li a repel de fer-la, sentir repugnància a fer-la
Traducció
Diccionari Català francès

repelós
-osa


<title type="display">repelós</title>

Pronúncia: rəpəlós
    adjectiu
  1. [repelenc] qui est à contre-poil.
  2. figuradament [molt exigent] exigeant -e, scrupuleux -euse, pointilleux -euse.
  3. [persona aspra] peu sociable, farouche.
  4. ésser algú repelós a fer una cosa répugner à faire quelque chose.

repelós
-osa

adjectiu repelenc qui est à contre-poil figuradament molt exigent exigeant -e , scrupuleux -euse , pointilleux -euse persona aspra peu sociable , farouche ésser algú repelós a fer una cosa répugner à faire quelque chose
Diccionari Castellà Català

repelús

repelús

masculí repeluzno
Diccionari Castellà Català

repeluzno

repeluzno

masculí escalofrío esgarrifança f repugnancia repulsió f , repugnància f
Diccionari Català Castellà

repenedida

repenedida

femení cristianisme arrepentida , magdalena
Diccionari Català Castellà

repenedit
-ida

repenedit
-ida

adjectiu penedit arrepentido -da
Diccionari Català Italià

repenedit
-ida

repenedit
-ida

adjectiu penedit pentito -a
Diccionari Català Anglès

repenedit
-ida

repenedit
-ida

adjectiu repentant , penitent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repenedit
| repenedida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repenedit</title>

Etimologia: de penedir-se 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu Penedit, especialment de la seva conducta o de la vida passada.
  2. femení catolicisme Dona que, penedida de la seva vida dissipada, es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena.

■ repenedit
| repenedida

adjectiu Penedit, especialment de la seva conducta o de la vida passada femení catolicisme Dona que, penedida de la seva vida dissipada, es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena
Traducció