[! Amb A]
adverbi
1. A la part d'una persona on hi ha la cara, o a la part cap a on es mou o cap a on està orientada una cosa; al començament d'una cua o d'una llista. Posa't davant, que et vull veure . També pot ser a davant o al davant . Tu passa a davant. A mi m'agrada anar al davant .
preposició
2. S'usa en casos com aquest: El cotxe era davant seu i no el veia . També pot ser a davant, davant de, a davant de o al davant de: A davant la taula hi ha un moble. Una casa davant del mar té molt bona vista. Els acusats es presenten a davant de la jutgessa. Al davant de la Maria hi havia tot el poble mirant.
locució que fa d'adverbi i de preposició
3. Dues coses o persones estan davant per davant quan estan encarades. Els pisos del replà són davant per davant. Sovint als passadissos unes portes són davant per davant de les altres.

Vegeu també:
davant²

nom masculí El davant d'una persona és la part on hi ha la cara i el pit. També parlem del davant d'algunes coses. Als davants d'una casa hi ha l'entrada principal.


Vegeu també:
davant¹