■ coalició

Partició sil·làbica: co_a_li_ci_ó
Etimologia: del b. ll. coalitio, -ōnis íd., del ll. coalĭtus, -a, -um, participi passat de coalescĕre ‘créixer alhora, unir-se’ 1a font: c. 1925
    femení
  1. Aliança temporal de persones, de partits, d’estats, a un fi comú.
  2. ciències polítiques i economia Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.