coneixedor
| -a

    adjectiu
  1. [que pot ésser conegut] conocible.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. [que coneix] conocedor -ra. No era coneixedor d'aquest fet, no era conocedor de este hecho.
  3. [expert] conocedor -ra, entendido -da.
  4. és coneixedor que [cognoscible] se conoce que. És ben coneixedor que és ric, bien se conoce que es rico.