© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana, amb el suport del Departament de Cultura
El Diccionari der aranés és el primer diccionari aranès-aranès que s'ha publicat i un dels pocs existents en occità-occità. Correspon a l'obra en paper publicada el 2019 amb el mateix títol per l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Per a aquesta edició en línia, el Grup Enciclopèdia ha incorporat a totes les entrades l'equivalència en català.
Conté:
- 10.800 entrades
- 13.000 definicions
- 430 exemples d'ús
- 770 sinònims
Aquesta obra ha estat elaborada durant quatre anys i ha comptat amb la participació de trenta-dues persones.
Presentació del diccionari
PRESENTACION
M. Raynouard, ditz «...c'est qu'il a existé, il y a plus de dix siècles, une langue qui, née du latin corrompu [er occitan] a servi de type commun à ces langages. Il est assez remarquable que les Pyrénées et les Alpes offrent ainsi parmi les peuples voisins qu'elles séparent de la France, le langage qui a le plus de rapport avec la langue romane[1]». Afirmacion que ven reforçada pera de Jules e Yvonne Ponsolle: «C’est à la source du fleuve que la langue es la plus pure. Les Aranais peuvent en être fiers et ils doivent s’attacher a la maintenir car elle est le vrai trait d’union entre toutes les races latines»[2]. Tanben Jusèp Sandaran expressaue: «...el parlar de la Vall d'Aran, poble que conserva molt més pronunciada la primitiva fesomia, sobrevivent, com qui diu únic, dels primers pobladors de Catalunya. Allí es parla encara ab sòns purs com es devia parlar algunes centuries endarrere»[3]. E auem considerat a Josep Aladern: «Respecte'l seu llenguatge [Val d'Aran], que tan míser creuen que és aquests esprits forts afrancesats se quedarien maravellats si vegessen que en lloc d'ésser el dialecte rústec de mitja dotzena de poblets isolats del món, és un ric i pintoresc idioma parlat per més de cinc milions d'habitants, això és més dels que parlen l'idioma català actual... L'idioma aranès no és més que una modalitat, i de les més riques de la llengua gascona...»[4]
Èm conscients dera nòsta responsabilitat, en auer en compde era istòria dera lengua nòsta e era sua forma d’emplec actuau, en considerar era lengua occitana ena sua totalitat, en tot eth legat trobadoresc, que siguec depositada ena Val d’Aran hè mil ans e qu’a conservat fòrça caracteristiques medievaus. Er aranés ei era eréncia a on se deposite era riquesa des costums, des tradicions,... deth nòste pòble.
Aguest Diccionari ei hèt damb era volontat de convertir-se en un arnés d’emplec escolar que posque auer utilitat enlà der estudi, e vò èster era basa d’un document mès dinamic que s’actualizarà per mies digitaus d’an en an, de forma contínua. Era creacion d’un grop de trabalh, format per persones diuèrses, en encastre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, damb aguesta finalitat, seguirà ara publicacion d’aguesta òbra. Era concepcion d’ua òbra dinamica da ad aguest document un caractèr de provisionalitat. Era continua actualizacion hè que lo que sigue definitiu ei era sua provisionalitat, caracteristica qu’identifique as òbres normatives d’ua Acadèmia. Era autoritat ei deth pòble, que pes camins diuèrsi e a viatges capriciosi, manten era lengua en un estat de transformacion continua e de definicion provisionau.
Aguest Diccionari ei compausat per mès de 10.000 entrades e incorpòre es mots e locucions mès emplegats en aranés. Ath long dera òbra apareishen es toponims mès corrents e ena part finau s’incorpòre eth milenat de toponims internacionaus mès usuaus. Abans d’aguesta òbra era Acadèmia publiquèc eth Vocabulari dera tecnologia dera informacion e eth Vocabulari d’espòrts d’iuèrn damb es madeishi critèris e damb era madeisha estructura. Aguestes tres òbres signifiquen era definicion lexica de mès 15.000 entrades, qu’incorpòre es paraules dera vida de cada dia, es dera tradicion e es dera modernitat. Cau tanben auer presenta era publicacion pendent 2019, per aguesta Acadèmia, deth Nomenclator dera Val d’Aran damb lèu lèu 3500 toponims.
Hè dus ans era Acadèmia publiquèc eth Vocabulari basic der aranés. Totes es entrades d’aqueth Vocabulari s’an incorporat en aguest Diccionari, qu’a un papèr d’ampliacion e substitucion deth madeish. Ua bona part d’aguesta presentacion se correspon ara que ja auie eth Vocabulari basic, pr’amor que n’ei ua continuïtat.
Es hònts des paraules d’entrada deth Diccionari son diuèrses:
1.- Era prumèra hònt son es paraules mès emplegades ena Wikipèdia en occitan, çò que da ua basa fòrça importanta, deth punt d’enguarda der emplec. Aguest ei er origen dera major part des entrades.
2.- Es paraules deth “Diccionari de mila mots” de Jacme Taupiac, que sigueren adaptades ar aranés per Jèp de Montoya e Miquèu Segalàs en ua publicacion dera Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha, en 2010, denominada Vocabulari basic català occità. Eth vocabulari siguec sometut ara aprobacion deth GLO (Grop de lingüistica occitana, assessor dera Generalitat en lengua occitana) qu'ère compausat per Maurici Romieu, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Domèrgue Sumien, Jèp de Montoya, Miquèu Segalàs, Joan Claudi Forêt, Claudi Balaguer, Rosella Pellerino, Dario Anghilante, Joan Claudi Rixte, Aitor Carrera e Jusèp Loís Sans (Coordinador).
3.- Paraules recuelhudes pendent quauqui ans per Ròsa Maria Salgueiro en sòn prètzhèt de responsabla deth Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d'Aran, deth Departament d’Educacion dera Generalitat de Catalonha.
4.- Paraules extrètes de El Parlar de la Vall d’Aran de Joan Coromines, que corresponen a mots vius ena prumèra mitat deth sègle XX, lo que da ad aguesta òbra un caractèr de tradicion aranesa e de genuïnitat. Maugrat que bères ues d’aguestes paraules an perdut emplec, auem considerat qu’ei importanta era sua permanéncia entà auer aqueth perfil de lengua pròpria dera Val d’Aran. E atau i trobaram «hampa, galauba, garbistre, caramuda, cotlhòc, enromir, entrebiei, escaubetar, ièrdis, inglosa, jonga, esteua, estrilha,...» e mès, e mès. Aguest ei un Diccionari vinculat ara istòria sociau e economica d’aguest país
5.- Finalament s'i an ahijut es paraules, eth tractament des quaus a estat recomanat pera Generalitat de Catalonha (mongolic e sèxe) e aqueres que s'an tractat especificament en bèra session deth Parlament de Catalonha (Volontats digitaus). Des ues e des autes n’auem recebut indicacions institucionaus. Tanben s’i an incorporat paraules aportades per diuèrsi collaboradors, qu’an considerat eth besonh dera sua inclusion.
Tot açò constituís un volum diuèrs, damb participacions diferentes, e de procedéncia variada. Era Seccion aranesa der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana a corregit tot eth trabalh e se responsabilize deth resultat. Aguesta Seccion ei compausada per Angelina Cases, Ròsa Maria Salgueiro, Miquèu Segalàs, Jèp de Montoya, Maria Elvira Riu, Lourdes España, Bernat Arrous e jo madeish. Eth procediment a estat aprovat per toti es membres der IEA-AALO, lo que signifique qu'a mès des senhalats cau resenhar a Joan Salas-Lostau, Patrici Pojada, Florian Vernet, Jacme Taupiac, Felip Carbona e Claudi Balaguer.
Un des rèptes mès importants dera elaboracion deth Diccionari ère era participacion, e auem sajat que siguesse rica. Ei era forma qu’auem trobat entà arténher era aplicacion deth principi filosofic de qu’era lengua ei deth pòble. «La lengua es el espejo del espiritu de un pueblo y está, por tanto, sometida a los avatares que el pueblo padezca»[5]. E per açò auem procurat qu’es aportacions corresponguen ath pòble, ena sua diversitat sociau, academica, intellectuau, d’origen... Es definicions que se contien en aguest diccionari son òbra de Antòni Nogués, Jusèp Antòn Castet, Anna Sala, Carmen Roy, Eduardo Orduña, Ingrid Jaquet, Lordes Santacruz, Lúcia Mas, Lluisa Reig, Marçal Girbau, Maria Cuny, Maria José Estévez, Maria José Saurina, Maria Roy, Paloma Puche, Pilar Barés, Manèl Zabala, Ferriòl Macip, Angelina Cases, Ròsa Maria Salgueiro, Miquèu Segalàs, Jèp de Montoya, Maria Elvira Riu, Lourdes España, Bernat Arrous e Jusèp Loís Sans. Un viatge elaborades totes es definicions se procedic a ordenar-les e a hèr-ne ua prumèra correccion per part de Ròsa Maria Salgueiro e ua segona per jo madeish. Eth document elaborat e acabat, en aqueres dues prumères correccions, en noveme de 2018 se sometec a un temps de correccion publica, de mès participacion, tanben ena correccion, ena que se demanaue era aplicacion des critèris mercats pera Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Se distribuïren es documents elaborats a diuèrses persones, a toti es volontaris que se presentèren, e se les demanèc d’aportar es correccions abans dera fin de mai. Tanben se pengèc ena pagina web, que siguec objècte dera consideracion de diferentes persones. Aportèren correccions ath document: Vicent Simó, Eduard Parés, Bernat Arrous, Pòl Mirabel, Jèp de Montoya, Ròsa Maria Salgueiro, Isabèl Peremartí, Jacme Taupiac, Antòni Nogués, Tònho Castet, Miquèu Segalàs, Lucia Mas, José Antònio Bruna, Maria José Estévez, Lourdes Santacruz, Angelina Cases e Jusèp Loís Sans. Se heren mès de 4.000 correccions ath document originau. Èrem en camin d’arténher ua importanta socializacion, però calie assegurar ua qualitat tecnica. Auíem podut descorbir coma cada un des correctors auie tendéncia a corregir ua part dera lengua, peth deuant des autes. N’i a qu’auien mès facilitat entà detectar es errors de genre, d’auti es qüestions de trèma e accentuacion, bèth un es denominacions scientifiques e eth tractament des plantes, d’auti vedien damb facilitat es incoeréncies verbaus, bèri uns se fixauen enes qüestions etimologiques... A tota era documentacion se li dèc era coeréncia basica e fondamentau dera Acadèmia, en tot respectar es aportacions per çò que hè ara redaccion e ara lengua des participants. Èrem conscients de que i auie ua diversitat que calie respectar, però calie assegurar ua uniformitat ortografica e de presentacion. Diversitat e unitat, era etèrna premisa e era constanta rivalitat, qu’auem procurat de reflectir ena sua mesura. Es dues de besonh, es dues reaus e viues. Ua correccion finau de coeréncia tecnica merquèc e aparièc aqueri punts de conflicte. En tres amassades collectives de membres dera Seccion aranesa prenérem determinacions sus es dobtes existents. Era amassada dera Seccion aranesa, de 27 de seteme de 2019, aprovèc, finalament, eth document.
En 2017 eth Vocabulari Basic, damb mès de 2.500 paraules, se metec en circulacion e se’n hec ua bona difusion damb era volontat de qu'abans de trèir eth Diccionari i auesse mès opinions, de que mos arribèssen es diferéncies, de que podéssem compdar damb toti aqueri qu'auessen era volontat de hè'c e per aguest motiu se presentèc damb ua caracteristica de provisionalitat. Auem artenhut talament coma ère previst, ua importanta intervencion, e ua generalizacion de critèris.
En 2018 realizèrem un Cors de Correccion, en encastre dera Acadèmia, en que i participèren membres dera Acadèmia, professors, periodistes, traductors,... que mos permetec de méter en reflexion es critèris de correccion d’aguesta Acadèmia.
Era propòsta d'un Diccionari Escolar gessec dera Escòla dera Val d'Aran. Amassadi es Directors des centres escolars decidiren demanar ath Conselh Generau d'Aran era realizacion d'un Diccionari, de besonh entar ensenhament dera lengua. Eth Conselh Generau d'Aran l’encarguèc ara Acadèmia, en tot que li aufrie era sua maxima collaboracion. Ara, l’auem aciu!
Entara elaboracion deth Diccionari Escolar es collaboradors, as que cau arregraïr era aportacion e volontarisme, an emplegat diuèrses hònts de consulta, subertot de diccionaris ja existents en occitan, mès tanben diccionaris de catalans e castelhans. Sense poder èster exaustiu, de ben segur qu'an consultat eth Diccionari der Institut d'Estudis Catalans, eth dera Acadèmia Valenciana de la llengua, eth dera Real Academia Española, eth diccionari catalan-occitan, occitan-catalan de Pojada e Balaguer, eth petit diccionari de Frederic Verges, eth Diccionari occitan-français de Loís Alibèrt, eth Tresor dou Felibritge de Frederic Mistral, eth Diccionari català-valencià-balear d'Alcover Moll, eth Nouveau Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes de Simin Palay, es òbres de Bernat Sarrieu, El Parlar de la Vall d'Aran de Joan Coromines, es autes òbres de Joan Coromines, eth Diccionari general occitan de Cantalausa, eth Tot en òc de Mirelha Braç, Robèrt Martí, Joan-Claudi Serres e Alan Roch, eth DGLO dera Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber-, eth Dicod'oc de Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (qu'en realitat signifique era consulta de mès de dètz diccionaris referents, Rei Bèthvéder, CREO de Provença, Laus, Faure, Per Noste, Lagarde, Omelhièr, Palay, Lespy,...) e eth de fòrça, fòrça mès, coneishuts o bèth shinhau incògnits, que harien aguesta relacion inacababla, pr'amor qu'era consulta documentau ei imprescindibla entà un trabalh d'aguestes caracteristiques. Non mos serie possible d'aportar totes es consultes hètes pr'amor dera sua diversitat e extension. Tot aquerò qu'a ua componenta lingüistica, vinculada as lengües occitana, catalana, castelhana e francesa a estat objècte de consulta dirècta o indirècta. Tanben s'an guardat tèxtes literaris que mos an dat un modèl e un referent des mots emplegadi. E s’an mantengut amassades, moltes amassades...
Auem optat per méter en madeish conjunt d'aguest diccionari es locucions e es mots isoladi, tot e que dilhèu auríem podut hèr-ne ua separacion.
Eth hèt de que i age implicades tantes persones ei era principau riquesa deth Diccionari e tanben genère un cèrt desequilibri, subertot ena forma. En generau totes es definicions son basiques, fondamentaus,... mès en bèth moment n'apareish bèra ua de mès desvolopada, coma frut dera decision der autor que l'a elaborada. Per exemple “hame”, “grua”, “higa”, “horment”, “gessuda”, “gust”,“marcha”, “sau” ... an ua descripcion mès longa, mès elaborada. Non pensam pas qu'aguest desequilibri sigue dolent, creiguem qu'ei en camin d'un desvolopament mès complèt, que da contengut ath Diccionari. Tanben trobaram cèrtes diferéncies en definicions qu'aurien de mantier, suposadament, ua coeréncia. Per exemple en emplec de “caplòc” en cèrtes definicions e ena opcion de “capital” en d'autes. Non veiguem aguestes diferéncies coma un problèma senon mèslèu coma era pròva de qu'auem aprofitat d’aquera participacion qu'ua Acadèmia a de mostrar continuament.
Entara determinacion, entà préner es decisions, es problèmes de vacillacions, de dobles paraules, mos an ocupat ua bona part deth nòste temps. Metem per exemple era determinacion dera correccion de “pròpri/pròpi”. Eth prumèr ei minoritari en parlar, mès ei majoritariament socializat en escríuer. Auem determinat era sua correccion en tot rebrembar qu’en fòrça lòcs s'emplegue “pròpi”. Son moltes es duplicitats qu'en aguesti moments son presentes ena nòsta lengua. Acabaments dobtosi, prefixes indefinits, malhèus des lengües vesies, distanciacions volgudes e que creen manca d'identificacion,... Son molti es problèmes a resòler, produïts subertot per ua mancança d'autoritat lingüistica pendent molti ans, enes qu’era promocion sociau dera lengua a creat estructures divèrses e a auançat positivament en sòn emplec.
En referim quauqu’un que s’a tractat en aguest Diccionari o en bèth un des Vocabularis que la complèten. Auem agut de resòler entre «comunicar» e «comonicar», entre «programaire» e «programador», entre «portable» e «portatil», entre «responedor» e respondedor», entre «ocupar» e «aucupar», entre «domeni», «domini» e «domèni», entre «demana» e «demanda», entre «ordenador», «ordinador» e «ordinator», entre «còde» e «còdi», entre «contraròtle» e «contròtle», entre «solucion» e «solocion», entre «institucion» e «institocion», entre «aprenedissatge», «aprendissatge» e «aprenentage», entre «introdusir» e «introduïr», entre «bombardar» e «bombardejar»... entre moltes e moltes mès. Molt de temps sense concrecion e massa influéncies! A viatges s’an considerat dues opcions, coma bones, coma sinonimes o variantes, a còps a calut seleccionar era mès socializada, a viatges era que respon milhor ath procès diacronic, e tostemp procurant húger des barbarismes e des paraules inventades. Atau evitam «discutida» en lòc de «discussion», o procuram non emplegar «convenguda», coma substantiu, e adoptam «convencion»...
Es dobtes e vacillacions vien de hè temps e s’an viscut ath long de tot eth territòri occitan; eth tèrme matematic «incògnita» se botge entre “inconeguda”, “incognita”, “desconeishuda”, “inconeishuda”, “desconeguda”... E non cau pensar qu’aguest ei un problèma pròpri e exclusiu der aranés. Ei vinculat a totes es lengües. Er an 1950, er Institut d'Estudis Occitans qu’auie vocacion d'Acadèmia dera lengua, ena propòsta de Reforma lingüistica occitana destacaue era opinion deth filològ francés Gaston Paris de que “[respectant era libertat de cada parlar], il est impossible de créer une langue litteraire [aguest ei eth nòm que se daue alavetz ara lengua referenciau]. Je n'en donnerai qu'un exemple: dans Les Provençales (1852) [òbra deth poèta felibrenc Romanilho] on trouve pour le mot femme les formes “femo”, “famo”, “feno”, “fenna”, et ce ne sont pas là de simples différences de graphies...”. Mos cau préner determinacions e mos cau promòir era rigor, mès tanben era condescendéncia en uns moments en qu’er excès dera manca de concrecion, pendent massa temps, a propiciat era dispersion, e qu’ara non podem reconduïr en pòc temps e èm en ua situacion propícia ara confosion. Procuram reconduïr aguesta lamentabla situacion e subertot demanam a toti es opinadors er esperit de generositat de besonh entà non damnatjar er estat actuau. Es prenudes de decision des darrèri ans an estat hètes damb era volontat de contribuïr ara milhora dera lengua, mès an estat prenudes des de diuèrses instàncies qu’en ocasions an produït contradiccions, qu’an discrepat entre letres sonores e sordes, entre vocaus dubèrtes e barrades, entre sufixes, entre malhèus e genuïnitats, entre influéncies castelhanes e influéncies franceses, entre era tendéncia e eliminar era [y] dera fonetica e era creacion de formes distantes deth catalan, peth solet hèt de hèr-se diferent...
E per tot açò, auem prenut determinacions respècte de cèrtes entrades, sense díder jamès qu'es que non son incorporades en Diccionari les cau considerar incorrèctes. Senzilhament recomanam de priorizar es qu'auem adoptat, es qu'auem escrit e demoram qu'eth temps meterà es causes en sòn lòc. Aqueres entrades que non se contemplen en Diccionari, ne en Vocabulari ortografic publicat, per aguesta Acadèmia, en 2018, calerà considerar-les inadequades (se non son frut deth desbrembe o dera limitacion der espaci) e recomanam de hèr er esfòrç de primar es que son relacionades. Tanben auem incorporat quauqua forma dera frontèra enlà, pr'amor qu'era forma de parlar ei en formacion contínua damb es parlars vesins e es formes corren d'un lòc ar aute.
Tot e que consideram qu'era màger part des opcions prenudes enquiad aguest moment pes diuèrsi sectors sociaus qu'an emplegat er aranés an estat hètes damb bona fe, creiguem qu'era nòsta lengua a actuaument un excès d'indefinicion e auem d'ajudar a fixar-la. Enes principis dera Acadèmia i a era socializacion dera lengua coma un element de referéncia. Aquerò qu'eth pòble emplegue ei corrècte, per principi. Ara ben, èm conscients que massa soent mos abandonam ara pression des autes lengües e mos cau èster atents a reconduïr situacions pervèrses que mos harien a pèrder era identitat. Per aguest motiu, maugrat qu'a viatges eth pòble a assumit quauques formes, sajam de forçar era sua conduccion. E totun mos seguim sentent mès notaris dera forma existenta que non pas creadors de paraules, que tanben, ne promotors de formes extranhes ath territòri, que tanben consideram en benefici d'ua fluïda comunicacion lingüistica.
Tot e que procuram optar per ua opcion ena majoria des cassi enes que i a vacillacions encara i a moltes circonstàncies que mos hèn a mantier dues formes e que demoram que poderam resòler en temps. Coma exemple, auem optat per “damb” en lòc de “tamb”, o per “milhor” en lòc de “mielhor” o “melhor”, “deuant” ac auem priorizat a “davant”, “devant” o “dauant”. Auem mantengut “família” e “familha”, era prumèra ei mès genuïna, mès era segona ei molt socializada; “exposar” la priorizam a “expausar”, ja que consideram aguesta coma ua ipercorreccion provocada pera existéncia de «pausar»; “malerós” e “malurós” son acceptables es dues... Non son tot vacillacions; eth cas de mantier dobles entrades entà paraules coma “ahíger” e “híger” non ei un dobte sus era correccion, ei era consolidacion dera “a” protetica que s'a instaurat en quauqui [en molti] mots e que forme part dera identificacion aranesa. Ena umila concepcion dera màger part des membres dera Acadèmia, creiguem qu’ei bon d’optar per sonque ua des formes, encara que pogue èster dolorós, mès tanben ei aconselhable de mantier es opcions qu’an seguit evolucions particulares, que dan valor ara diversitat. Eth temps mos ajudarà a auançar!
En quauques paraules auem acceptat bèra influéncia deth francés o der occitan galloromanizat, coma en cas de “gara”, o “quartièr”, acceptada ath cant de “barri”, o “sapient”, ath costat de “sabent” e de “sabi”, o “avesque” ath cant de “bisbe” (qu’ei era mès genuïna encara que semble un catalanisme), “veire” amassa damb “vasso”, “cravata” ath cant de “corvata”, “abituda” damb “costum”, “usina” e “fabrica”, pr'amor qu'es paraules non s'arturen ena frontèra e finalament era lengua les incorpòre de forma naturau. Auem acceptat bèth signe que non forme part der alfabet pròpri der aranés coma era “w” entà paraules coma “water”. Enes advèrbis acabats en “ment” que tant soent alongam a “ments”, coma “principaument”, “possiblament”, “probablament”... auem optat per mantier era forma redusida, era mès cuerta, tot e que creiguem qu'en moment de prononciar cada un a de hè'c ena sua forma pròpria. Era Acadèmia a optat per “segontes” en detriment de “segons”, e auem priorizat “menuta” en contra de “minuta”, e “dempús” peth deuant de “despús”, o “shivau” que desplace un “chivau” que desestimam pr'amor que ”shivau” respon milhor ara sua fonetica. Auem incorporat “site” (deth “web”) laguens deth mon des naues tecnologies, pr'amor que son paraules d'emplec corrent, que ja s'estudien per part dera Acadèmia, en un aute encastre de trabalh. Respècte dera paraula “hotèl” auem decidit de mantier-la damb “h” pr'amor que non ei ua paraula d'origen latin, senon francesa, qu'eth mon deth torisme e dera economia a generalizat damb aguesta forma, e non volem víuer d’esquia ara realitat.
E entre “entre” e “enter” auem optat per “entre” en tot valorar era sua socializacion. Tanben auem acceptat “malerosament” de “malerós” e “malurosament” de “malurós” de “malur” e “vente” ath cant de “vrente” pera grana expansion qu'an es dues. Auem priorizat “senhau” e desestimat “senhal”. Creiguem que cau escríuer “digitau” en lòc de “digital”. “Pecigar” ei considerada incorrècta en favor de “peishigar”. Entre “idèa” e “idia” auem optat per adméter es dues. Desestimam “seringa” en favor de “sheringa”. “Sièta” e “sètia” son considerades valides es dues. Renonciam a “dubte” en favor de “dobte”. “Procès” ei corrècta e non pas “procés” . Entre “benestar” e “benèster” optam per “benèster”. En lòc de “cintura” cau emplegar “centura”. “Conduïr” e “condusir” son sinonimes. “Contròtle” e “contraròtle” se considèren corrèctes en contra de “contròl”. “Curbir” e “corbir” an estat acceptades coma corrèctes contràriament a “cobrir”. Entre “colona” e “colomna” auem optat per “colomna” e desestimat era prumèra. Consideram corrèctes “oposar” e “opausar”. Entre “desgust” e “desengust” optam per “desengust”. Desestimam “dipòsit” en favor de “depòsit”. “Ocupar” ei tan corrècte coma “aucupar”, e “distribuïr” l’auem leugèrament priorizat a “distribusir”, tot e qu’aguest tanben l’emplegam. “Dormir” e “dromir” son equivalentes e entre “apariar” e “apraiar” consideram qu'es dues son variantes dera madeisha paraula[6]. Tanben en son “ostiu” e “estiu”. Entre “instrument”, “estrument” e “esturment” auem optat per aguesta darrèra.... e atau damb mès e mès e mès paraules.
Auem incorporat «òr» coma sinonim de «aur» pera fòrça dera socializacion. Auem optat per «raia» pera sua coeréncia, però auem acceptat «ralha» peth sòn emplec. E auem adoptat es etimologiques «cambi», «brèç» e «dança» en coeréncia damb er occitan e damb er aranés mès difós, maugrat que non mos agrade era distanciacion damb es catalanes e alibertianes «canvi», «bres» e «dansa» produïdes pes avatars dera istòria. Eth catalan e er occitan aurien de mostrar mès eth sòn origen e era sua relacion.
E auem sajat d’introduïr er enmudiment des «n», en tot hèr ua lengua mès intuïtiua, en tot hèr bones «centeat», «empresoar», «pleament»... ath cant des sues formes mès regulares.
Auem incorporat era afrancesada «combinason» ath cant dera catalanizada «combinacion» pr’amor de qu’es dues an ua vida en Aran. Atau madeish damb «sufisent» e «suficient». Auem acceptat eth castelhanisme «guapo» pera sua grana difusion e pr’amor que Condò la consideraue ben aranesa. Auem priorizat «prèvia» maugrat que reconeishem que i a ua tendéncia forçada a «prealabla». Auem admetut «empedir» e «impedir» pr’amor qu’es dues son viues e son originàries en país. Auem optat per «semblant» en lòc deth minoritari «semblable». Auem igualat «novetat» e «nauetat», es dues fòrça viues. Auem acceptat «desparitat» e «disparitat», es dues viues e es dues damb basa occitana. Auem optat per «mentretant» per èster fòrça usuau e intuïtiva, maugrat que Condò escriuie «mentrestant». Auem escrit «pèrder» damb «r» finau tot e qu’èm sabedors qu’en Occitània hèn «pèrdre» en ua part molt importanta.
Auem assumit «Occitània» maugrat que consideram qu’en territòri lingüistic tanben s’emplegue fòrça «Occitania». Auem entrat «sospecha» que pòt semblar castelhan, però qu’ei d’origen lenguadocian e que podem suposar aportat pera lengua genuïna. Auem acceptat es sufixes «-aire» e «-ador» coma lèu lèu equivalents, talament coma nos ensenhe Coromines. Auem auut vacillacions damb era definicion en cèrtes «é», «è» e finalament auem decidit era qu’auem creigut mès regulara e mès emplegada: «setge-sètge», «greu-grèu», «breu-brèu»,... Auem entrat «fregar» e «heregar» damb valos sinonimes, pr’amor qu’es dues son viues e es dues son occitanes.
Auem acceptat «veu» e tanben «votz», e es sòns derivats. E, ath cant de «cristal» auem adoptat «cristau» qu’ei ua deformacion que hèn es aranesi en un intent de parlar corrèctament. Auem igualat «defensar» e «deféner» perquè, tot e que deuen d’auer un sens originari diferent, ara s’empleguen de forma naturau damb eth madeish significat.
Auem hèt entrades dobles damb paraules en que normalament n’i auria agut d’auer sonque ua. Es circonstàncies der aranés son pròpries, talament coma en son en quinsevolha lengua. Realizar era priorizacion d’ua forma hè que se creen arguments en contra dera qu’a estat considerada en segon orden. Auem metut dues entrades damb era madeisha definicion en «malestar/mauestar» e en «malèster», maugrat que damb «benèster» non auem actuat dera madeisha forma, en lo que poderie considerar-se coma un des capricis dera lengua. Auem considerat equivalents «pitjor» e «piri» e tanben auem valorat «pejor». «Agradable» e «agradiu», tot e èster sinonimes an dues entrades diferentes. Tanben «nauetat» e «novetat» se pòden trobar coma entrades. En «soletat», «solitud» e «solesa» trobaram tres entrades damb definicions parelhes. Tot e que damb definicions parelhes «ocupar» e «aucupar» les auem considerat en entrades diferentes, talament coma «amplir» e «emplir» as qu’auem assimilat «aumplir», e coma «oposar» e «opausar», «oposat» e «opausat», «oposicion» e «opausicion»... Tot e èster sinonimes «aunor» e «onor» an dues entrades damb definicions parallèles, talament coma «egal» e «igual», «assietar», «sèir» e «setiar»...
Per respècte as socializacions establèrtes en encastres diferents auem volut dar eth madeish tracte a «introduïr» e «introdusir», a «traduïr» e «tradusir», a «reproduïr» e «reprodusir», a «proveïr», «provedir» e «provesir», «conduïr» e «condusir»,... e maugrat que sabem que pèrd sentit eth repetir es entrades tamb definicions com se se tractèsse de mots diferenti e qu’era formalitat aconselhe de dar preferéncia a ua forma e recuélher era auta com a varianta formau, auem introduït es dues formes, damb era madeisha priorizacion entà evitar qu’es emplegaires n’escuelhessen ua en detriment dera auta, sonque pera forma de presentacion en aguest Diccionari. Non auem volut eliminar era de major emplec ne era de major correspondéncia formau damb era lengua. Eth temps acabarà solucionant aguestes vacillacions e peth moment arrés s’a de sénter inferior en sòn emplec abituau, ne a de considerar aguesta duplicitat coma ua error, se non mèslèu coma ua caracteristica de respècte d’aguesta òbra a cada emplegaire, tostemp que non afècte ara coeréncia dera lengua.
Aguest ei un diccionari de partida, dinamic, ei a díder qu’anarà adaptant es sues propòstes ena mesura qu’eth temps ac aconselhe. Peth moment auem optat per dar eth madeish tractament entàs parelhs «transportaire-transportista», «tumada-tumassada», «venda-venta», «vesilha-vigilha», «vèspe-vrèspe», «vòlta-vòuta», «guinèu-vop», «uet-vuet», «rasoar-rasonar», «repausar-reposar», «repausicion-reposicion», «resòler-resòlver», «esquinçar-esguinçar», «emmagazemar-emmagazinar», «hered-heired», «umitat-umiditat», «bastissa e bastida», «imprimit-imprés», «exprimir-expressar», «suposar-supausar», «curbir-corbir», «aucupacion-ocupacion», «saunei-somi-sòni», «participaire-participant», «desparièr-disparièr»,... ena major part damb era madeisha definicion e en ocasions damb definicions sinonimes, pr’amor qu’en estat aportades per collaboradors diferents e consideram talament respectables es ues coma es autes.
E per contra auem caminat ena inclusion d’ua soleta entrada damb era consideracion de sinonims o variantes en d’autes paraules, qu’auem considerat que son mès estables, coma «reduïr-redusir», «viua-viva», «riu-arriu», «compausar-composar», «prepausar-proposar», «preposicion-prepausicion», «dispausar-disposar», «emparança-amparança»,...
Auem considerat qu’es prefixes «sos» e «sub» son equivalents, pr’amor qu’atau s’empleguen en Aran: «sosprefècte-subprefècte», «sosproducte-subproducte»...
I an femenins damb dues formes «-tritz» (o «-airitz») e «-a», que correponen a masculins en «-ador», «-ator», mès era lengua parlada manten basicament en acabats en «-a». Coromines considère es femenins en «-airitz» e «-tritz» coma ua caracteristica der occitan classic, inexistenta ena lengua actuau. Per açò consideram adequats es femenins «informadora-informatritz», «restauradora-retauratritz», «inspectora-inspectritz», «monitora-monitritz», «observadora-observatritz»... e fòrça mès.
Auérem dobtes entre «perténher», «pertànher» e «pertenéisher». Era darrèra ei un castelhanisme fòrça difós que cau considerar fòrça integrat, però que cau combàter. Es autes dues formes les consideram variacions legitimes sus era madeisha forma. En aguest Diccionari auem optat pera forma «perténher» pr’amor que permet era realizacion de [pertànher], pr’amor qu’en tota Occitània existís aguesta variacion en diuèrsi endrets, e subertot en considerar qu’ei era forma que Coromines documente enes sues enquestes ena Val d’Aran. E totun, se quauquarres emplegue «pertànher» non ac auríem de considerar, necessariament, ua incorreccion.
E tot e que non auem considerat entrades diferentes auem emplegat de forma sinonima «víuer» e «víver». E consideram era valor de «comunautat», però auem optat per «comunitat». Auem priorizat «prigond», mès valoram «pregond» coma corrècte. Auem priorizat «emparar» però tanben valoram coma corrècte «amparar». Auem optat per «trabalh» en contra de «trebalh». Auem desestimat «fonamentau» e assumit «fondamentau».
Auem acceptat eth doble genre en «color» pr’amor qu’en origen ère ua paraula femenina, e auem hèt lo madeish damb «valor». Auem tractat damb consideracion parelha tota ua seria de mots qu’an patit transformacion enes darrèrs ans, pera volontat d’apropar-les ath gascon, tot e qu’ena Val d’Aran èren de basa e tradicion lenguadociana.
«Ancian» e «antic» son sinonims, en aguest territòri de crotzament de lengües e de cultures, e pr’amor qu’es trobadors empleguèren es dues: «No laissar ton ancian ami, car le nouveau no lo semblarà pas» (Bède), «E’l rei d’Anfos que tan gen se capdella ab sen antic» (Paulet de Marseille). E... podem emplegar sense distincion «Antic Testament» o «Ancian Testament». E podem emplegar «sagrament» e era sua forma mès antica «sacrament»: «Si s fai fals sacrament» (Poèma sus Boèce).
Enes numèros auem limitat es entrades. I a 23, 25 e 28 e non pas es auti vints. Damb sonque quauque exemple podem considerar es auti, sense besonh de definicions innecessàries.
Auem priorizat «suber», maugrat qu’en toponimia abonde «sober», pr’amor que pensam qu’ei era forma mès difosa ena lengua orau, frut d’ua transformacion en temps. Talament ac auem hèt atau entà «enginhèr» que creiguem era mès formau, tot e qu’en toponimia s’a generalizat «ingenièr». Es variacions qu’auem acceptat non mos semblen un fren ara definicion dera lengua; ath contrari son ua riquesa.
Auem reintroduït «Dieu» ath cant de «Diu», pr’amor que maugrat era socializacion de «Diu», ena Val d’Aran, enes darrèrs tempsi, era forma genuïna aranesa [Dieu] e era forma autòctona e medievau occitana ei «Dieu», e creiguem que non i cau renonciar. Possiblement auríem agut de hèr lo de madeish damb «aquieu» e «acieu», però, per precaucion e per prudéncia, e vista era sua extension, auem creigut que non ei eth temps entà recuperar aguestes formes maugrat era sua socializacion. Er emplec des usuaris poderie cambiar es consideracions. Era acceptacion d’Alibèrt des formes «ieu», encara que siguen dobtoses, en gascon generau, mos a de hèr reflexionar.
Apareish enes definicions era forma «tie», absolutament corrècta, tot e qu’ena conjugason verbau primèrem «ten». Entre es dues formes corrèctes, auem respetat era eleccion deth redactor; volem dar valor ath caractèr d’òbra collectiva.
Auem considerat es parlars de Canejan e de Bausen coma mès pròxims ara rèsta de Gasconha e n’auem recuelhut quauques formes. Entre toti es parlars conformen era varianta.
Auem corregit e milhorat eth Vocabulari Basic que presentèrem hè dus ans: auem substituït «aviator» per «aviador» perquè mos semble mès generalizat, sense qu’atempte contra cap principi lingüistic; auem acceptat «equip» ath cant deth generalizat «equipa», pr’amor que se hè difícil ena lengua parlada e es vacillacions entre femenins e masculins son correntes e corrèctes.
Es paraules masculines que acaben en «-u», pòden hèr eth femenin en «-ua» o en «-va». Auem priorizat es femenins en «-va», «viu-viva», «abondiu-abondiva», «abusiu, -iva»... tot e qu’auem considerat tanben, coma corrèctes «viua, abondiua, abusiua...» e ac auem reflectit en bèra paraula. Ei ena intencion de caminar en ua regularizacion. Es advèrbis derivats de paraules acabades en «-au» auem tendit a regularizar ena extension deth femenin «alament», «accidentau-accidentalament», «culturau-culturalament»..., tot e qu’en cèrti cassi auem considerat coma corrèctes es formes «accidentaument, culturaument...». Son variacions que trobam ena esséncia dera lengua. Maugrat aguestes excepcions er emplec dera forma femenina entàs advèrbis ei generalizat, «persuasivament, exclusivament, recentament,..»
Auem dobtat entre «tassa» e «taça» pr’amor qu’enes darrèrs tempsi auem trobat es dues formes (e per açò apareishen en ortografic), e finalament mos auem decantat pera forma mès difosa en tot er espaci occitanoromanic «tassa», era madeisha forma que s’emplegaue hè mil ans ena lengua des trobadors, «Cotels et saliners pauzo prumierament; Pa, tassas o anaps porto segundament» (Eluc. De las propr.)[7].
Auem assumit «artritis, conjontivitis, epatitis,...» en lòc de «artriti-conjontiviti-epatiti...» coma ena rèsta der occitan, pr’amor qu’es aranesi auem socializat era prumèra forma, lo que la harà mès intuïtiva, e qu’aguesta se correspon mès damb era etimologia deth grèc ἀρθρῖτις (latin arthritis), ... latin hepatitis... e qu’ua grana part des lengües europèes an assumit era «-s» finau.
E mos auem auançat a ua decision ortografica, mès pròpria dera gramatica qu’auem de publicar enes mesi que vien: deuant de «h» podem emplegar er article «eth» o «er» en foncion dera fonetica particulara de cada un. Podem escríuer «er hum» o «eth hum», «er haro» [er’aro] o «eth haro» [et’taro], «eth har» [et’char], «er heiret» o «eth heiret»,...
Damb es paraules planes mos a calut hèr un exercici de contemporizacion, de barreja de critèris, de procès, de cambi,... e adoptam «ànim, règim, títol,...» e per contra «merit, asiatic, comic, desanim, castig, fertil, preistoric...». Era consideracion dera socializacion e era acceptacion de norma a ocasionat aguesta aparenta contradiccion. Mos botjam entre paraules qu’an perdut eth son esdrujol per influéncia deth francés, e deth catalan però qué ère corrent en grèc e en latin (fácilis, ángelus, frívolus...) e per aguesta rason formau auem adoptat es formes enes qu’aplicar era transformacion dera genuïnitat latina ère mès costós ena practica. Restablim er origen en quauques formes; conservam es que maugrat era sua diferéncia damb eth latin, s’an socializat atau.
E mès, e mès decisions e opcions adoptades... que se justifiquen enes mès de 100 ores d’amassades qu’auem realizat e enes moltes mès de trabalh personau de toti es implicats.
Ei era lengua orau, era que se parle, era qu’auem procurat priorizar, en tot èster coerents damb es principis dera diacronia dera lengua, dera sua istòria, dera sua formacion. Èm molt luenh, en temps, des trobadors, però sense eri non existiríem. Auer en compde era istòria ei ena basa dera nòsta existéncia. A ua valor limitada, però imprescindibla. Ei era lengua orau que mane però auem presenta continuament era lengua occitana ena sua totalitat, auem presenta era normativa der estandard dera lengua, eth vocabulari generau d’Occitània[8]
Auem hèt ua entrada enes toponims mès emplegadi, mès non auem includit nòms de persones. Aguest ei un ahèr que demore pendent en aguesti moments enes qu'es evolucions des patronimics experimenten fòrtes transformacions, qu'es denominacions familiares s'incrementen e ocupen entitat pròpria, qu'es nòms tradicionaus aranesi an patit ua cèrta queiguda e que creishen eth numèro de nòms de recenta aparicion ena societat aranesa (Nàdia, Hassan, Wilson, Aitana...). En Catalonha e ena Val d'Aran es nòms de mainatge mès emplegadi son Marc, Àlex, Martí, Hugo, Biel, Eric, Jan, Nil e Pòl; arren a veir damb es tradicionaus Jusèp, Joan, Antòni, Tomàs, Gabrièl,... Per çò que hè as mainades es nòms mès emplegadi son Martina, Júlia, Laia, Lúcia, Emma, Maria, Aina, Paula, Nòa, Carla, Abril e Clàudia. Tot e que se'n recupère bèth un de tradicionau, s'an perdut es Tereses, Loïses, Isabèls... Aqueri que volguen era forma aranesa o occitana deth nòm escuelhut, s'aguest non a ua forma tradicionau, haràn ben en emplegar era normativa ortografica adequada. I an suggeréncies digitalizades entà orientar era prenuda dera decision.
Auem elaborat eth document damb era volontat de resòler dobtes e de trincar era confosion ara qu'un emplec sense orientacion pòrte, inevitablament.
Aguest Diccionari ei un document collegiat e fòrça participat, que, maugrat es esfòrci, encara deu mantier bèra incongruéncia e bèra error que solucionaram, enes publicacions digitaus e enes documents posteriors. Aguest Diccionari, coma toti, ei ua òbra dinamica que s’a d’adaptar continuament. Es lengües o es varietats petites coma era nòsta an mès facil de mantier errors. Era tan de besonh collegiacion hè que sigue fòrça mès dificil, e de major implicacion, era prenuda de decisions e qu'aguestes siguen aisidament assumides per cada un de nosati. Demoram d'aqueres persones mès collaboradores e mès sensibles era sua opinion entà auançar ena definicion dera lengua nòsta.
Ei es parlants, es que manen. Auem procurat fixar ues formes que fixen era lengua, però s’era majoria des persones empleguen formes castelhanizades o afrancesades, damb eth temps, en aguest procès dinamic deth Diccionari, calerà introduïr aqueres formes enes definicions. Des dera Acadèmia procuraram lutar contra era deishadesa lexicau que s’abandone as influéncies faciles, però èm conscients deth manament qu’auem de servici ara volontat deth pòble, qu’anarà definint damb es sues actituds, era forma dera lengua. E... intervenguem toti, es illustrats e es collectivitats mens sabentes. Jovellanos afirmaue qu’ «ei eth pòble e non pas es sabents qui forme es lengües, es sabents e non pas eth pòble les perfeccionen»[9].
Aguest Diccionari, non vò èster ua imposicion, ei ua orientacion madurada. Volem convertir en norma aquerò qu’era majoria sent e emplegue. Crear ua norma generau ei crear era correccion democraticament acceptada, e per açò auem procurat era maxima participacion en aguest document[10].
Jusèp Loís Sans Socasau
President der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana
Abreviacions:
adjectiu adj
advèrbi adv
Exemple Ex.
femenin, -a f
interjeccion interj
intransitiu intr
locucion loc
possessiu poss
preposicion prep
Sinonim Sin.
transitiu tr
Varianta Var.
vèrb v
[1].- Choix des poésies originales des troubadors, Tome Sixième. Imprimerie de Firmin Didot- Paris- 1821.
[2].- «Era Isla des Diamants», Biblioteco dera ‘scolo deras Pireneos, Moussen Jousèp Condò Sambeat, 1981.
[3].- Jusèp Sandaran Conferéncia en Ateneu eth 23 d'octobre de 1913. Tallers d'Arts Grafiques Henrich i Compa.
[4].- Josep Aladern Introduccion ara conferéncia de Jusèp Sandaran en Ateneu eth 23 d'octobre de 1913.
[5].- La lengua como cárcel o la lengua como libertad, Manuel Alvar, Ediciones Cultura Hispanica del Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1982
[6].-«...Eth gascon forme ua excepcion extrema e lèu lèu unica laguens des lengües romaniques: ei era lengua des fenomens metatètics sistematics...» (Coromines).
[7].- M. Raynouard, Lexique Roman ou Dictionnaire de la langue des Troubadours
[8].- «Nous avons besoin d’une langue occitane normée qui puisse servir pour l’intercompréhension, pour l’accueil de nouveaux locuteurs m’ayant d’enracinement local particulier, et servant de base pour le prestige extérieur de la langue...Il ne faut pas imposer cette norme là où il n’a pas d’utilité particulière... [et] il faut maintenir des attitudes de souplesse face à la politique linguistique» Présent et passé de la langue gascogne, Thomas Field, University of Maryland, Baltimore County (2009).
[9].- Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811), Memòrias.
[10].- «Enfrentados ante su propia lengua, los hablantes pueden sentir la limitación de unas cercas que los constriñen o un universo de posibilidades para comunicarse» (La lengua como cárcel o la lengua como libertad, Manuel Alvar, Ediciones Cultura Hispanica del Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1982).